diumenge, 31 de juliol de 2005

Records

D'aquest cap de setmana, m'agradaria recordar un silenci sepulcral i inesperat. Però sé que recordaré els nervis que van entrar quan vaig sentir aquell silenci.

M'agradaria recordar com una personeta se m'acostava vergonyosa. Però crec que recordaré la meva pròpia vergonya.

M'agradaria recordar la gent que em va preguntar interessada per coses que havia dit, però em sembla que recordaré la gent que em preguntava alguna cosa mig per compromís i llavors no escoltaven la resposta. O les brometes que determinada gent va acabar fent a costa meva. De fet, em sembla que determinada part de la meva família em farà brometes sobre el tema fins que sigui una velleta. O fins que trobin alguna altra raó per fer broma a costa meva.

M'agradaria recordar l'esforç que ha fet determinada persona per ser per aquí aquests dies (gràcies Marta!), però recordaré la gent a qui no ha donat la gana de venir.

El que sí que crec que recordaré (i vull recordar) són uns ulls oberts, observant-ho tot, sense saber massa què passava, mentre estava asseguda a la meva falda, agafant-se fort als meus pantalons (crec que tenia por).

Recordaré una festa alternativa, el dia següent, amb totes les criatures a sobre l'escenari, saltant i corrent. Però espero no haver de recordar una nena que volia anar al bosc, i que només feia que dir: "una ampolla", "un vas", "està trencat", "qui ho ha tirat?"... Coi! El bosc és de tots. Cal tirar les ampolles i els vasos al mig del bosc? A part de ser una marranada, la gent no ha sentit parlar dels incendis forestals?

Ara, de moment, la meva panxa em recorda que he menjat massa. I les fotos que estic descarregant, em recorden una nena que no s'ha deixat fer cap foto sense treure la llengua.