dilluns, 11 de juliol de 2005

El Messenger i jo

Fa dies que tinc crisi creativa. No sé si serà el temps, si sóc jo o què serà. Així que aprofito un comentari que m'ha deixat l'Esteve fa una estoneta per escriure un post (si és que jo ho aprofito tot...) El comentari deia:

Per cert, ves amb compte amb el messenger. És addictiu... Com una droga... T' ho dic per experiència...


Bé, ara jo ja no faig servir el messenger pròpiament dit. Gràcies a en mai9 ara utilitzo el gaim. Però tot i així, és el mateix.

La meva relació amb el messenger va a etapes. Puc estar-me mesos i mesos sense connectar-me i llavors, de cop, un dia connectar-me i estar connectada un munt de dies, a totes hores. Fins que me'n canso i torno a no connectar-me durant mesos i mesos...

Ara estic en una etapa de molt de messenger... Als matins, per parlar amb una amiga que és lluny i explicar-li les meves neures, els meus dubtes (per què sóc tan cagadubtes?). Segur que m'engega, un dia d'aquests... Bé, suposo que no, que ara té el nòvio fora i té més ganes de xerrar. És clar que aquest matí, com que no hi havia nòvio, tampoc hi havia messenger. En fi... I als vespres, doncs per fer una mica l'idiota. Bé, una mica massa. És que l'estiu afecta una mica el cervell...

Res, que havia començat a escriure aquest post a les 8... i ara són les 11. Ho havia deixat aquí, però pel mig he sopat i he parlat pel messenger (què, sinó?) I sé que aquest post tenia algun sentit. Però, la veritat, ara no el recordo i no tinc el cap per pensar quin era el sentit. El meu cap ja té prou feina a pensar altres coses. Potser demà escric alguna cosa de profit (i no precisament pel messenger).