Contradiccions

A la cuina sóc un desastre. Sóc un desastre en tantes coses, que ja no sé per què m'estranya que sigui un desastre també a la cuina. A part, no m'agrada cuinar. I menys a l'estiu, que et mors de calor a la cuina, i amb una amanida n'hi ha prou. Almenys no passes calor a l'hora de fer-la.

Però sóc contradictòria, com no. M'agrada portar la contrària. I, sovint, m'acabo portant la contrària a mi mateixa. Tot va començar un dia en què ma mare em va fer una truita. Va posar massa oli a la paella. Jo em vaig queixar que hi havia massa oli (abans no l'hagués acabat de fer). Resposta: "Fes-te-la tu". Perfecte. Me la vaig fer jo, gairebé sense oli :-) Des d'aquell dia, ma mare no ha tornat a fer cap truita. Resulta que ara li agrada més com les faig jo i les truites a casa les faig jo, malgrat que sóc una cuinera pèssima. Algú ho entèn? Jo, la veritat és que no.

Fa uns dies (molt pocs, crec) deia que em penedia d'haver posat el meu correu electrònic al blog (bé, el correu de l'estranya). I com que m'agrada portar-me la contrària, acabo de posar el meu messenger (bé, el de l'estranya) al perfil. Gairebé no hi entro, però m'ha agradat portar-me la contrària a mi mateixa.

L'altre dia vaig dir que aniria a la platja el dissabte, que no em volia tancar tot el cap de setmana a casa treballant. He anat a la platja, però, és clar, a hores en les que el sol no em cremés (o sigui, que a les 10 del matí ja era a casa). La resta del dia me l'he passat a casa treballant (bé, i escrivint algun post, contestant algun mail...) No ho he de fer, això! Bé, sí que ho he de fer, que encara tinc molta feina a fer... Si és que ni jo em poso d'acord amb mi mateixa!