Un petit moment de lucidesa

Sí, és divendres al vespre i estava sola a casa, mirant una peli. S'ha acabat la peli i de cop he tingut un petit moment de lucidesa i ho he vist tot clar, per una vegada a la vida. I com que estic completament segura que d'aquí a 10 minuts el moment de lucidesa haurà fugit, doncs he vingut a veure si trobava algú a qui explicar-li. Però segons sembla, la gent els divendres al vespre surt (com si no ho sabés) o, com a mínim, no s'està a davant de l'ordenador. I com que no em vull dedicar a enviar mails a gent que em contestaran quan hagi marxat el moment de lucidesa i ja no recordi que en aquests moments estic en poder de la veritat absoluta (realment, em sembla que estic per tancar en psiquiàtric), doncs ho escric aquí, així demà quan passi per aquí em recordaré del moment de lucidesa.

No, no he begut res d'alcohol. Jo no bec alcohol. Simplement, el moment ha vingut. I, per fi, veig una cosa clara. No dic que sigui el millor, però sí que és el que vull. I si és el que vull, per què no lluitar per aconseguir-ho? És difícil, però en aquests moments estic convençuda de que puc aconseguir-ho :-) Demà ja serà una altra cosa. Però segur que ho aconsegueixo. Si és així, suposo que abans d'acabar l'estiu tornaré a escriure sobre el tema. I potser llavors ho deixo una mica més clar :-) Ai, que dolenta que sóc!