Marta

Cada any, quan arriba el 29 de juliol, penso el mateix. Bé, de fet penso una cosa semblant la meitat de les vegades que busco un número a l'agenda del mòbil o una adreça de correu electrònic.

La meva mare em volia dir Marta. Sí, tampoc em dic Marta :-) Des de petita, sempre havia pensat que quan tingués una filla, li diria Marta. Però no va ser prou ràpida, i quan jo vaig néixer ja no em va poder posar Marta. Bé, sí que podia posar-me Marta, però hagués provocat algun aldarull familiar.

Li agraeixo de veritat que no em digués Marta. Ja he dit més d'una vegada que no m'agrada tenir un nom tan comú: conec un munt de gent amb el mateix nom i primer cognom que jo. Fins i tot, sé d'algú que té el nom i els dos cognoms iguals que jo. No sé si el meu nom és més comú que Marta. Podria mirar-ho a l'idescat, però tampoc sabria decidir quin dels dos és més comú: un dels dos noms és bastant més comú que l'altre, però l'altre és més comú en la gent de la meva edat.

En fi, que tan li fa quin dels dos noms és més comú. Només he de mirar al meu voltant: lloc on vaig, lloc que em trobo una Marta (com a mínim). I no sé com m'ho faig, però les Martes sempre em cauen bé i acabo essent amiga de la majoria de Martes que em trobo. Així que quan arriba el 29 de juliol, em passo el dia enviant sms i tarjetes de felicitació.

Perquè el meu mòbil està ple de Martes. I la meva llista d'adreces de correu, també. No sé si és un problema meu o què, però és que a part de les Martes, quan hi afegeixo les Maria (i derivats), Mercè, Montse... i d'altres noms que comencen per M, ocupo la meitat dels telèfons que tinc al mòbil (sí, d'acord, estic exagerant una mica: la meitat no, però una tercera part, sí). Quan he de buscar un telèfon que comença per M, ja sé que m'he de carregar de paciència i anar buscant, un per un, fins que arribo a l'M que m'interessa. Si fins i tot hi tinc a la "Mama". I no, no li penso posar el seu nom en comptes de "mama" per estalviar-me una M... perquè el seu nom també comença per M! I això que no es diu Marta.

En fi, gràcies Mama per repensar-t'ho i no posar-me Marta, que ja en tinc prou amb totes les que m'envolten. I per les Martes, doncs moltes felicitats! (Amb la de Martes que hi ha, segur que alguna llegeix això algun dia).