dijous, 5 de novembre del 2015

Bon dia, i un somriure


 Des que em vaig canviar de domicili, vaig a la feina a peu. Tinc una passejadeta d'uns vint minuts, que normalment són benvinguts. A vegades plou o fa molt fred, però parar la fresca també va bé.

 Però, és clar, si cada dia vaig a treballar a la mateixa hora i cada dia passo pel mateix lloc, inevitablement cada dia em trobo amb les mateixes persones. Hi ha persones amb qui ens saludem, i d'altres passen sense mirar, com si aquella persona amb qui es troben cada dia no els sonés de res.

 D'entre les persones amb qui em trobo cada dia n'hi ha dues d'especials. Una és una senyora, que es mereix un post per ella sola. I l'altra, és un home gran.

 Té uns 80 anys i camina a poc a poc. Sol anar amb sabatilles d'estar per casa, però, pels llocs on me l'he trobat, fa una volta força llarga. Sempre va amb una bufanda i una gorra.

 No sé quan vaig començar a saludar-lo. Suposo que vaig començar fent un gest amb el cap, però des de fa un temps que ja li dic un "bon dia" amb un somriure.

 Ara feia temps que no me'l trobava. Si dic que sempre va amb la bufanda i amb la gorra és perquè l'últim cop que el vaig veure anava amb la bufanda i la gorra. Era abans de que comencés a fer calor a l'estiu. Així que feia molts mesos que no ens creuàvem, i pensava que potser havia tingut algun problema.

 Aquest matí, però, l'he vist venir de lluny. Venia amb el seu pas lent, però segur, i mirant a la gent que passava. Pel que he vist, ningú el saludava. Però jo m'he posat molt contenta, perquè si continua fent el camí és perquè està bé. O com a mínim, prou bé per sortir a caminar.

 Quan ha estat a prop, li he somrigut (amb moltes ganes!) i li he dit "bon dia". I li ha canviat la cara. Ha somrigut. I també m'ha dit bon dia.

 Mentre continuava el meu camí cap a la feina, no he pogut evitar pensar que un bon dia i un somriure no costa res i pot millorar el dia d'algú. Així que jo seguiré amb els meus bons dies i els meus somriures. Qui sap, potser aquest senyor gran només és simpàtic, o potser els agraeix de veritat.