Perseguir un somni

Aquests últims dies, més d'una persona m'ha dit que escric massa o que escric més del que és normal en mi (que ja sol ser massa, així que ara escric més que massa). Aquest és el tercer post d'avui. Em sembla que avui m'estic passant. Per compensar-ho, demà no diré res (si és que aconsegueixo parar els dits, que sembla que només volen que escriure, o potser és el meu cap, que vol organitzar-se una mica i per això desorganitza el de la gent que llegeix això?)

Ara mateix estava pensant sobre el tema de perseguir un somni i he pensat que en podria fer un post. Més que res, per fer perdre el temps a qui vulgui llegir-ho :-)

Ma mare sempre m'ha dit que sóc una somiadora. En certa manera, encara visc en aquell món on viuen els nens, ple de fades, follets, bruixes i demés criatures. Tot és blanc o negre, sí o no. No existeixen els grisos ni els potser.

I aquí acaba el post de "perseguir un somni", que fins fa un moment volia escriure. Potser un altre dia l'escric, perquè sabia el que volia dir. Però quatre posts en un dia són massa, fins i tot per mi. Així que continuo amb la idea que m'ha vingut en el paràgraf anterior, que té una mica a veure amb el tema de perseguir un somni (no, si encara ho faré lligar bé i tot!)

Cada cop que vaig a comprar, els botiguers em calen de seguida. Si vaig a comprar roba i hi vaig amb la meva mare, de seguida sento a qui s'ocupa de la botiga que li diu a ma mare: "Aquesta noia sí que té les coses clares". Jo arribo, miro, poso la vista en una cosa i ha de ser allò (sempre i quan ho pugui pagar). Tinc molt clar el que vull i el que no vull.

Fins fa un moment, em pensava que no tenia clar el que volia. Per això he començat el post de "perseguir un somni". Ja no sóc una nena petita, i hauria de tenir el cap una mica més centrat. Però, no ho sé, potser en realitat sí que li tinc. Fa un temps, no em va importar deixar una feina per perseguir un somni. Ara estic molt contenta amb el que faig, malgrat que per la majoria de la gent estic en una situació pitjor, i amb diferència. Algun dia aconseguiré el que volia, mica a mica, pas a pas. I sé que llavors estaré orgullosa d'haver deixat el que tothom em recomanava que no deixés.

En aquests moments, em pensava que no sabia el que volia. No, no penso tornar a deixar la feina per un altre somni. Tinc bastant clar el camí que vull seguir en aquest aspecte, almenys en els pròxims 3 o 4 anys, que per mi ja és molt.

Potser m'equivoco. Però el cap em diu que no. El cor també em diu que no. Així que suposo que ho tinc bastant clar. Suposo que hauré de perseguir un somni i deixar allò que és més o menys segur. Són dues opcions oposades, però em quedo amb la segona. Si és que puc aconseguir-ho. Em convenç més. Perseguiré el meu somni, el que sempre he volgut. I si no em surt bé, doncs després de tot aquest temps, tampoc vindrà d'aquí.

Després de rellegir el post, no l'entenc ni jo :-) Però ja que està escrit, li donarem a publicar. No vindrà d'una divagació més. Així que publicaré i aniré a dormir, al final aniré a dormir aviat, com havia predit.