dilluns, 1 d’agost de 2005

Sola a casa

Amb el començament de l'agost, la major part de la meva família s'ha agafat vacances. D'una banda, em posa una mica dels nervis tenir a casa tot el dia algú que no sap què fer i que tot el dia pregunta què estic fent. D'altra banda, em posa dels nervis algú que només fa que dir: "hem de fer...", "hauries de fer...", "m'ajudaràs a fer...".

Però això s'acaba. Avui m'han dit que en dos dies em quedo sola a casa :-) Ja sabia que m'hi quedaria, però no m'esperava que fos fins el cap de setmana, o potser fins a principis de la setmana que ve. Així que de seguida em quedo soleta :-)

Tot i així, m'he començat a pensar què significa quedar-me sola a casa i m'he començat a espantar. Per començar, tindré els veïns que vigilaran tots els meus movients: quan sóc a casa, quan marxo, quan arribo, a quines hores tinc els llums oberts, a quines hores m'aixeco... i llavors n'informaran als meus pares. No, no és perquè els meus pares els ho demanin, és perquè són així de xafarders. El pitjor de tot és que llavors ells treuen les seves pròpies conclusions i l'Estranya ha de desfer els malsentesos.

I el tema menjar... Que ja no tinc 10 anys i encara que sigui un desastre, ja m'espavilo sola! Ma mare em deixa menjar cuinat i congelat per tots els dies que seran fora (em sap greu i tot, que jo ja m'espavilo!) Però això no és el pitjor. El pitjor serà quan comencin a venir els veïns amb menjar. "Com que estàs sola a casa, et porto una mica de menjar per dinar o per sopar". O sinó em convidaran a dinar o a sopar a casa seva. Vaja, que en poc més d'una setmana em convidaran a dinar més vegades que a la resta de l'any!

I ja val més que no em vegin gaire per casa. Perquè llavors començaran a venir a fer-me visites. "Com que estàs sola i t'avorreixes..." No, no m'avorreixo estant sola a casa! No, no cal que vingueu a portar-me menjar! No, no cal que em vigileu, que em sé vigilar sola! No, no cal que em porteu menjar, que ja estic prou ben alimentada!

En fi, em sembla que intentaré estar el mínim temps possible a casa. I no, no puc estar a casa i no obrir la porta quan truquen... perquè saben quan sóc a casa!