dilluns, 4 de juliol de 2005

Fa un moment que he tancat la finestreta del messenger on hi havia una conversa. He mirat el rellotge. I la meva ment ha començat a pensar.

Fa aproximadament una hora i mitja que he iniciat la conversa. M'he connectat al messenger offline (sí, ho sento, jo a vegades també ho faig). Estava cansada i no tenia ganes de xerrar amb ningú. Però volia saber quants mails tenia i em feia mandra d'entrar al hotmail.

Quan he vist que només tenia un contacte connectat, i he vist qui era, m'he posat online. Tenia ganes de parlar-hi.

Hem estat parlant una bona estona. Jo em pensava que havíem parlat durant un quart d'hora o així. Però el rellotge m'ha tornat a la realitat: una hora i mitja. Una hora i mitja!

Durant tot aquest temps, m'he oblidat que estava cansada. M'he oblidat que havia vist que tenia un mail que volia llegir. M'he oblidat del que he de fer aquesta setmana i que em posava trista (sí, encara no ho he fet). M'he oblidat de les meves cabòries. Només ell i jo.