diumenge, 3 de juliol de 2005

I de cop, un dia...

No sap com. Ni per què. Ni quan. Només sap que, de cop, un dia, es va adonar que tot havia canviat.

Sense saber com ni quan, l'aneguet lleig s'havia convertit en un cigne. Sense saber com ni per què, allò que es pensava que era la seva pitjor arma, va acabar essent la seva millor arma.

Sense saber com havia passat, la vida li va picar l'ullet de la forma que menys s'esperava. De la forma que no havia pensat mai que seria, perquè pensava que no li agradaria. Però li va agradar, no sabia ni com, ni per què.

Aquella tarda va decidir que el món era per menjar-se'l, no per fer el que havia fet fins aleshores. Al cap i a la fi, sabia que el que anava a buscar encara li agradaria més.

Aquella tarda d'estiu, tot va semblar canviar. Però, les coses canviarien, realment?