Silenci

- Hola!
- Hola.
- I aquest silenci?
- Quin silenci?
- Fa dies que no dius res.
- No tants.
- Home, des de dimecres no dius res. En tu no és massa normal. I ara no em diguis que has tingut molta feina...
- He tingut molta feina :-)
- Saps que no és veritat.
- Ja ho sé, ja.
- A més, això de la feina és molt relatiu. Si una cosa t'agrada, trobaràs temps per fer-la per més feina que tinguis. Si no la vols fer, segur que trobes altres feines a fer. La feina no és una excusa.
- Ja ho sé.
- Aleshores?
- Aleshores què?
- Aleshores, per què no has escrit res?
- No tenia idees.
...
- Vale, no em miris així. Sí que tenia idees.
- I per què no les escrivies?
- Perquè no concordaven amb el meu estat d'ànim.
- No m'ho crec.
- Què és el que no et creus?
- Que no tinguessis ganes de despotricar contra la gent que et trobes pel carrer en el poble on vivies de petita i que, a part de confondre't amb la teva cosina, et comencen a preguntar que com és que encara vius amb els pares...
- Sí, em va tocar els nassos. Però és igual. El pròxim cop que hi vagi, ja em tornaré a trobar algú i dubto que la conversa difereixi en més de dues paraules.
- I per què no parles de la bibliotecària?
- No ho sé.
- D'ella no despotricaries.
- No, si ja ho sé. Sembla mentida que anés allà 5 minuts i tan ella com jo acabessim contentes.
- Per què no en parles?
- No en tinc ganes.
- Aleshores pots parlar del que realment estàs pensant.
- No vull parlar de mentiders.
- Ah, és això?
- Per què la gent s'entesta a dir-me coses que saben que són mentida i que jo puc comprovar?
...
- No, no em miris així. És que em fot dels nervis que algú em digui que ha de fer una cosa avui a tal hora, i que per això ha de marxar, quan jo puc comprovar fàcilment quan és aquella cosa i veig que no és quan m'han dit.
...
- Tampoc suporto que algú em digui que ha de fer una cosa i llavors vegi que no ha estat fent el que deia que faria.
...
- No, no em miris així. Saps que tinc raó.
...
- No dius res? Va, digues que tinc raó. Saps que tinc raó.
- Potser hi ha una raó, potser la informació que tens no és real.
- I vaig jo i m'ho crec.
- Fes el que vulguis, saps que jo no sé si és veritat o no.
- És que no entenc com la gent no s'atreveix a dir-me la veritat.
- Perquè t'enfades?
- Però m'enfado molt més si veig que m'han dit una mentida.
- Segur?
- Sí, és clar.
...
- D'acord, no m'enfado més. Però em poso trista.
- I per què no els ho dius?
- Sí, és clar, ara hi vaig: "Mira, l'altre dia no em vaig creure que havies de ser a les 9 allà i ho vaig mirar i vaig veure que em vas enganyar". Ara corro a dir-li.
- Sortiries de dubtes.
- Em sembla que no vull sortir de dubtes. Almenys no d'aquesta forma.
- Però tampoc és com va passar, veritat?
- No.
- Aleshores, per què no dius la veritat? Alguna cosa de l'estil: "L'altre dia vaig tenir curiositat per allò i vaig buscar per veure en què consistia i em vaig trobar que no es feia quan em vas dir".
- Perquè encara que sigui veritat, sonaria més al que he dit abans que a la veritat.
- Potser sí que tens raó.
- Ostres! Per un cop em dones la raó!
- Veig que somrius. Si ho arribo a saber, et dono la raó abans.
- Però sense enganyar-me, eh!
- És clar, és clar.
- Puc suportar no tenir raó.
- Segur?
- Segur. Però si m'enganyes em posaré trista.
- No t'enganyo.
- D'acord, et crec.