Sorpresa!

Acabo de tornar de sopar. M'assec. Engego el portàtil. Mentre es desperta, engego la radio. Sento una música inconfusible: "Això es pot salvar". Només per això ja ha servit treure la radio del cotxe i portar-la fins aquí (amb el risc de que demà me la deixi a casa).

Obro el correu. L'altre correu. I l'altre... Arribo al correu de la feina. Cansada de tant d'spam, estic a punt d'esborrar un missatge que no ho és... A l'últim moment m'adono que no ho és. L'obro. Somric. Bones notícies :-D M'agraden aquestes sorpreses!

Entro a catapings. Veig un blog que llegeixo. Entro. I em trobo amb una altra sorpresa. Em desconcerta. D'on ha tret la informació? És realment certa la informació que li han donat? Home, aviat sí que ho és el meu aniversari... estic convençuda que serà en els pròxims 365 dies :-)

Seguint amb la mateixa persona (al final, et donaré permís perquè escriguis aquí :-) ) s'han complert les previsions que em feia comentant l'últim post:

I si el que tant esperes finalment acaba arribant només per fer una ullada i tornar a marxar? LLavors millor que no hagués vingut mai, perquè el gust que et deixa al marxar és sumament amarg.

Efectivament, senyals de vida, només per donar una ullada i tornar a marxar. Però no m'ha deixat un gust amarg. Tot està bé. De fet, jo sí que estic bé, però la persona que ha donat senyals de vida em sembla que no ho estarà tant... La paraula més llarga que ha sentit ha sigut "hola". Sóc cruel, molt cruel, ho sé. És clar que després d'una setmana de no donar senyals de vida, que el primer que digui és "hola, ho sento he de marxar", doncs tampoc em deixava massa peu per dir-li el que li havia de dir. De totes formes, em sembla que amb els monosíl.labs hi ha sortit guanyant... En fi, ara ja sabeu que, a part d'estranya, sóc cruel :-)

Cruel, sí. Però contenta :-)