diumenge, 3 de juliol del 2005

Recorda que no t'agrada

A vegades em penso que visc en un altre món. La gent viu en el món normal i jo faig la meva, apartada del món on viu tothom.

Sempre em dic a mi mateixa: "Recorda que no t'agrada". Però de tant en tant, cada molt de temps, hi acabo caient per alguna raó o per alguna altra.

Ahir a la nit els meus pares estaven mirant les havaneres de Calella per la tele. Amb la tele massa alta perquè pogués dormir. No tenia ganes de treballar. No tenia ganes de mirar les havaneres (com coi pot la meva mare adormir-se a davant de la tele i jo, un pis més amunt, ser incapaç de tancar un ull perquè la tele té el volum massa alt?). Tampoc volia llegir, malgrat que el llibre que estic llegint m'està agradant tant com l'anterior llibre que vaig llegir de la mateixa autora.

No sé per què, vaig tenir la genial idea d'entrar en un xat. Mai m'han agradat. Mai m'hi he sentit a gust. Només m'ho passava bé, quan els vaig descobrir, el primer any de carrera, que ens posàvem 10 o 12 a la mateixa sala d'ordenadors i entràvem a la mateixa sala de xat. Però suposo que tampoc és com si fos un xat, perquè acabàvem amb converses entre nosaltres i la gent marxava de la sala, deixant-nos a nosaltres sols allà.

Quan entro en un xat, simplement m'avorreixo. Començo a veure converses que no m'interessen el més mínim, i en un temps màxim d'uns 5 minuts tenco la paradeta i em poso a fer alguna altra cosa. Això si entro amb un nick qualsevol...

Quan entro amb un nick de noia, aleshores hi estic una estoneta més. Perquè només fan que aparèixer-me privats. Fa uns dies una persona que té un blog em va dir que, malgrat que té el correu visible en el blog, ningú li havia escrit mai cap mail provinent del blog. I jo em pregunto, on és la diferència? Crec que la diferència es troba en el nom. Si entro amb un nom qualsevol al xat, encara que entri a la conversa general de la sala, no acostumo a tenir privats. Si entro amb un nom de noia, encara que no digui res, els privats surten de sota les pedres.

En aquest punt és quan recordo que no m'agrada entrar a xats i per què feia tantíssim que no entrava a un xat. Ja ni recordo l'últim cop que hi vaig entrar.

Que què hi té a veure amb tot això la primera frase del post? Bé, per dues converses que he tingut amb dues persones del xat. Curtes, de seguida els he tallat. Un ja ha començat a preguntar-me què portava de roba. Al mateix temps, l'altre em preguntava quina era la meva principal fantasia sexual (i reconec que després de posar això, em trobaré a gent que vindrà aquí a través del google buscant aquelles coses que tant m'agrada que vinguin a buscar aquí. Això sí, ahir em vaig fer un fart de riure quan em vaig trobar que algú m'havia trobat buscant per "noi xupa noia". En fi). En resum, que vaig tancar les finestretes del xat. No era això, el que jo buscava. D'aquí a molt, molt de temps, potser torno a fer una altra incursió al món dels xats. Però de moment, recordo que no m'agrada.