Trossets de vida

Tot sovint, quan torno cap a casa, em trobo el meu pare que passeja el gos pel costat de la carretera. El meu gos coneix el cotxe. No sé si pel color (els gossos distingeixen colors?) però sí per la fressa que fa. Quan m'acosto, sempre és el mateix. Veig un home alt que crida el gos. No el sento, perquè porto la radio engegada i les finestretes tancades. Però sé què li diu: "Cotxe!" I llavors veig com s'enfada. El meu pare, no el gos. El gos sempre el creu, quan li diu "cotxe!" i se'n va al seu cantó... excepte quan sent el meu cotxe, que surt corrent en direcció a mi. Jo redueixo la velocitat fins a parar-me just al seu cantó, abaixo la finestreta i llavors ell es fica de potes a la finestra, esperant que li acaroni el cap. Un cop li he acaronat el cap, baixa altre cop a terra, jo pujo la finestreta i me'n vaig cap a casa.

Cada cop que veig a la nineta dels meus ulls, no puc evitar anar-hi i dir-li quatre cosetes, jugar amb ella. Encara que hi hagi altres nens, m'és impossible no anar i saludar-la a ella primer, fer-la jugar a ella més que als altres. A no ser que m'ho proposi. Ella ho nota, els nens sempre les noten, aquestes coses. De tant en tant, m'assec a terra amb les cames creuades (com els indis, que diu ma mare) i jugo amb algun dels altres nens. En aquests moments, ella, que no s'està ni un moment quieta, veu que no li faig el cas que faig normalment. Llavors ve, s'acosta on sóc jo, i se m'asseu a la falda. Com que té les cames curtes, encara és molt petita, acaba asseient-se sobre les meves cames com una persona a una cadira. No em diu res. No intenta cridar la meva atenció. No distreu als nens que puguin jugar amb mi. Simplement, s'asseu allà, com volent dir "sóc aquí".

A vegades arribo a casa. Sé que no hi haurà ningú. Sé que l'alarma estarà posada. Aleshores obro la porta del garatge i, abans d'anar a parar l'alarma (sé que tinc dos minuts) començo a saltar i a gesticular amb els braços, com diguent-li a l'alarma: "aquí sóc!" Sí, ja ho sé, l'alarma em veurà faci l'idiota o entri amb mala cara. Malgrat la meva poca alçada, l'alarma em veurà, encara que no em posi a fer saltets. Però, tot i així, m'encanta saltar i dir-li que sóc aquí.