dimarts, 1 de novembre de 2005

Ulleres

Un matí d'un dia de festa. Esmorzo mentre faig els mots encreuats del diari de diumenge passat i miro les notícies. Bé, les notícies no les miro. Entre altres coses perquè la tele està lluny de la taula i sense ulleres no la veig. Només veig unes imatges borroses que es van movent. Fa molt que no veig el que fan a la tele. Si ho vull veure, m'he d'aixecar a buscar les ulleres o acostar-me a la pantalla.

Quan em van dir que necessitava ulleres (com si no ho sabés ja!) tant a l'òptica com l'oculista em van dir que tenia molt poca graduació, i que jo en realitat no les necessitava. Però sí que les necessitava. Si vaig anar a l'oculista era precisament perquè no m'hi veia. No veia la pissarra. No veig els senyals de tràfic si no les porto posades, malgrat el que digui el meu carnet. No entenc com l'oculista que em va fer passar la revisió del carnet de conduir em va dir que no necessitava ulleres. Si vaig anar a passar la revisió amb les ulleres i sense elles només vaig poder llegir la primera línia de lletres! Tampoc entenc com el professor de pràctiques em va recomanar no portar les ulleres el dia de l'examen. "És que sinó t'ho posaran al carnet de conduir". Però jo no havia passat ja la revisió? I ell ja sabia que sense ulleres jo no veia els senyals. Sort que no em van fer sortir de la ciutat.

Entre uns i altres em van fer creure que no les havia de portar, les ulleres. I, malgrat que quan les porto ho veig tot molt més clar, sempre me les descuido a dintre el cotxe. Ara pràcticament només les porto per conduir. I per anar al cine, que sinó no veig la pantalla.

Sé que les hauria de portar sempre. M'hi veuria millor. No em passaria el dia posant els ulls mig clucs com fan (fem) tots els miops. Però s'ha convertit en un costum. A part que les ulleres que tinc... només estan bé les de sol. Les de recanvi del cotxe són les primeres que vaig tenir, i tenen 10 anys. L'altre dia me les vaig mirar. Són molt grosses i es veu que tenen molts anys. Les altres, les que porto més sovint, tenen 8 anys. Tampoc es salven gaire.

De totes formes, jo no volia escriure un post parlant d'ulleres. O d'"orelles", que diu la nineta dels meus ulls. Ahir em vaig passar una bona estona intentant que digués "ulleres". Crec que al final ja em prenia el pèl, perquè no va passar de les "orelles". Però m'enrotllo, com sempre. Bé, com sempre que escric. Si ho hagués de dir de paraula això seria una cosa semblant a "sí, tinc miopia". I callaria. Però tampoc volia parlar d'això, i el post ja se m'està fent molt llarg.

Volia parlar de les notícies. M'he aixecat i estava bé, animada. De cop, he sentit una notícia. Feia referència a una cosa. I ja està, ja m'he recordat d'una cosa. No, de les ulleres no. Sembla mentida les poques coses que en sé, i que dia rere dia, alguna cosa m'ho recordi. Potser és per això, perquè en sé tan poques coses. Però no, en sé més de les que em penso. I sempre trobo alguna cosa que m'ho recorda. Una cançó, una notícia, un anunci... qualsevol cosa hi té relació.

En fi, crec que és millor que parli de les ulleres.

4 comentaris:

aina ha dit...

els temes innacabats sempre surten a la llum per qualsevol escletxa.. i és una murga.. l'únic que pots fer és intentar de tancar-lo, i passar pàgines fins trobar la del final.

(servidora també duu ulleres, per la tele, per la pissarra, pel cine.. i també es planteja dur-les sempre i no anar aclucant els ulls)

Dan ha dit...

El que fa rabia es que aquestes conexions mentals quasi sempre son per recordar coses que deprimeixen. Mai per alguna cosa que t'arregli un dia inicialment gris. Tampoc estaria malament, no?
(Jo he començat fa poc amb les ulleres, i agafo uns marejos increibles. En fi, ja m'hi acostumare... o no)

imma ha dit...

mmm jo les porto des dels 3 anys... les ulleres... i les porto per tot.... tot ... i al meu carnet posa que porto ulleres... però... tot i portar-les sempre hi han mollltes coses que no veig bé.. l'última revisió a l'oculista em va dir que, clar imma tu mai podràs veure-hi al 100 %... i es va quedar tan ample... ai mare...

estranya ha dit...

Ai, aina, no sé pas si això és un tema inacabat o què és. El que sí que sé és que tens raó, surt a la llum per qualsevol escletxa. El que no sé és com tancar-lo, com trobar el final. I sí, tens raó, si no el tenco, sempre estarà aquí tocant els nassos. Potser és que no el vull tancar? Però, de totes formes, tampoc està obert. Simplement, està penjat i prou.

Ara, això de les ulleres sí que m'ho plantejo seriosament. Al cap i a la fi, amb les ulleres es veu tot molt millor. Almenys en un principi.

Sí, Dan, no sé com s'ho fan, però sempre deprimeixen. El problema és que últimament en tinc massa, de connexions d'aquest tipus.

Pel que fa a les ulleres, jo com que no les porto normalment tot el dia, el dia que les he de portar tot el dia també em marejo. I això que m'hi veig millor!

Ja ho sé, imma. Jo durant un temps les vaig portar tot el dia. I llavors el problema que vaig tenir és que no m'hi veia bé. Ara sé que quan necessito veure alguna cosa amb claritat, em poso les ulleres i ho veig tot perfectament. El que recordo d'aquella època és que vaig acabar que amb les ulleres no m'hi veia tan bé, al final. El resultat va ser un augment de la graduació, però tot i així, seguia sense veure-hi bé. Des que només les porto de tant en tant, vaig tot el dia aclucant els ulls i em posa dels nervis, però quan necessito veure-hi, hi veig bé. Suposo que deu ser el contrast amb no veure-hi res, que després em sembla que ho veig tot bé.