dimarts, 8 de novembre de 2005

Canvis

Ha sigut dit i fet. He trigat menys de cinc minuts a fer-ho. En principi és per millorar. No sé si serà per millorar o no. D’aquí a un temps ho podré valorar.

Al principi estava molt contenta. No pensava que m’ho meresqués. Però ja que m’ho van oferir, no podia pas dir que no. I jo sé que estaré bé.

Però ha arribat el moment de fer el salt. Canviar una cosa per una altra. Un petit canvi, però gran en realitat.

Estava sola. He intentat entretenir-me una estona, a veure si arribava algú. Però no ha arribat ningú. Així que he agafat les coses i he marxat.

Ha sigut molt de temps al mateix lloc. Sí, ja ho sé, no me n’he anat a l’altra punta de món. Simplement, m’he mogut una mica i prou. Però tot i així...

Estava contenta, però al mateix temps m’ha entrat una tristesa. La tristesa de deixar un lloc, encara que sigui per anar a un lloc millor. Encara que pugui tornar al lloc anterior en el moment en què jo vulgui. Encara que no hagi anat massa lluny. Encara que...

En un moment ho he fet. He comprovat que tot estigués bé. I ara? Doncs ara a seguir fent el mateix. Només que diferent. Només que pensant que potser jo no hauria de ser on sóc. Només pensant què hi faig aquí. Només pensant que potser no hauria hagut de fer el pas.

Però no, segur que estaré bé. Però trobaré a faltar el que he deixat. Em quedaria amb les coses bones d’aquí i les d’allà, però amb totes no puc.

Veurem com em va.

6 comentaris:

Berenguer ha dit...

al nou lloc li deu tocar més el sol, no?
tota la tristesa generada per qualsevol canvi es pot superar si quan arribes al nou lloc pots gaudir de l'escalfor i la tranquila lluminositat del nostre astre

sort en la nova situació!

estranya ha dit...

Per què preguntes si al nou lloc li toca més el sol? Sí, li toca més... com ho sabies?

Myrddin ha dit...

Has canviat l'escritori de lloc de manera que ara quan t'hi asseus a fer quelcom el Sol et toca més directe a través de la finestra?

És només una hipòtesi...

estranya ha dit...

No, no és ben bé això, Myrddin.

Això no és pas una endevinalla, però, eh!

Berenguer ha dit...

jejej a vegades tinc inspiracions momentànies que em fan veure la vida d'altres persones amb mooooolta més claretat del que sóc capaç de veure en la meva.... mentre llegia el teu escrit vaig pensar: segur que ara li toca més el sol...

potser perquè el teu escrit tenia un deix de lluminositat difícil d'amagar?

estranya ha dit...

Podria ser, això de la lluminositat. O potser l'alegria et va fer pensar en l'alegria que provoca el veure més el sol?