Encara és massa aviat per valorar els canvis. O potser no. Ja ho faré d'aquí a un temps. Ara només sé que la cosa de moment va bé, però de tant en tant trobo a faltar el que he deixat. És clar que... bé, l'altre dia ja vaig ficar la pota per aquest tema. Va ser... memorable, per dir-ho d'alguna forma.
Només que avui... Bé, avui m'he sentit molt rara, com fora de lloc.
Al matí marxava i no me'n sabia avenir. És una tonteria, però feia més de 4 anys que no em trobava en aquesta situació. Al tornar a casa, tampoc me'n sabia avenir. He fet una cosa que no havia fet mai a la vida, provocada pels canvis que deia l'altre dia.
Sí, ja ho sé, a la majoria de la gent això li semblaria una tonteria. Però per mi no ho és.
Des dels canvis he fet coses que no havia fet en els últims 4 o 5 anys. I fins i tot coses que no havia fet mai.
Era una sensació estranya. La sensació de tornar cap a casa avui, de veure que em faltava alguna cosa, de que no era jo la que tornava cap a casa, sinó algú altre que estava dins meu, però que no era jo.
Ja m'hi acostumaré. Em tornaré a acostumar a algunes coses. I m'acostumaré a algunes altres coses. Al cap i a la fi, la diferència no és tan gran.
Bé, potser sí que ho és, de gran.
divendres, 11 de novembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
3 comentaris:
Normalment no et trovo gaire estranya (aixo ja t'ho he dit)... pero CRIPTICA si que ho ets eh!
En fi. Tots els canvis requereixen un cert temps d'adaptacio. Primer es fa estrany i despres sembla que tota la vida hagi sigut així.
Som molts els que necessitariem un canvi. En cert sentit em fas enveja.
Podríem enviar aquest post de l'estranya als de CSI, vejam si són capacos de desentrellar-ne els misteris ocults.
Jaja, Dan, ja ho sé, ja. I sí, ja m'hi acostumaré. De fet, m'ha costat menys del que em pensava. I sempre que sigui per millorar, doncs és més fàcil acostumar-se als canvis.
Als de CSI? Ei, que jo no he comés cap crim!!!
Publica un comentari a l'entrada