dimarts, 1 de novembre de 2005

Em fas mal

Em fas mal, i ni tan sols te n'adones.

Un petit gest, em fa mal, i ni tan sols et deus adonar que ho fas.

Allò que no fas, ni tan sols t'adones que no ho fas. Però em fa mal.

Cada cop que m'ignores, em fas mal.

Però aleshores tornes. I encara és pitjor.

No, no vull que desapareguis de la meva vida. Em tornaria boja pensant què he fet malament aquest cop.

No, no vull que et quedis. Quedant-te em fas mal. Però no suportaria veure com marxes.

No sé què vull. No sé si vull que marxis o si vull que et quedis.

No vull res de l'altre món. En tinc prou amb què m'expliquis com et va tot.

Però m'ignores, i em fa mal.

M'agradaria escoltar-te. Però, simplement, evites parlar amb mi.

Em fas mal, i ni tan sols te n'adones.