dijous, 10 de novembre de 2005

Concentració

- Sempre estàs a la Lluna...

Si hagués de comptar el número de vegades que m'ho han dit, em sembla que no sabria comptar fins a un número tan gran.

El problema no és que estigui a la Lluna. El problema és que em concentro massa i no m'entero del que passa al meu voltant.

Aquest matí, quan anava cap a la feina amb cotxe, he tingut una idea. He arribat i m'he posat amb la idea. Directament. Sense mirar el correu. Sense cap altra tonteria. Simplement he arribat i m'hi he posat. M'hi hagués posat ja al cotxe, però no era qüestió de conduir a la vegada que mirava si allò funcionava.

Només he perdut uns segons per agafar la radio i engegar-la. Entre altres coses, perquè també m'aïlla més del món. Sento la radio, però és com si no sentís res. I així no sento el que passa al meu voltant.

Prometo que no m'he quedat adormida. He estat conscient tota l'estona. Concentrada. Ara feia bastant que no arribava a tal nivell de concentració. Han passat 4 hores (sí, 4 hores!) i no m'he despistat ni un moment. Ni un moment per anar al lavabo. Ni per beure aigua. Ni per mirar per la finestra. Ni per... ni per res!

I sí, és possible. Almenys per mi. Només em cal una idea al cap i tota la resta desapareix. Ja pot estar algú parlant al meu cantó, que com no em faci un crit fort o em tusti, no me n'entero. Sóc jo i el que estic fent i la resta no té importància.

Al que deia, portava quatre hores igual, amb un nivell de concentració bastant alt, quan algú ha aparegut i m'ha preguntat una cosa. Per què em fan aquests espants? No és el primer cop. Arriba algú i es pensa que pot agafar i posar-se a parlar amb algú, així, sense un avís previ.

El resultat? He fet un bot que em sembla que la persona que venia a dir-me no sé què no oblidarà en la vida. Em sembla que no tornarà a parlar-me sense abans fer algun tipus d'avís. No sé si he arribat a cridar o no, però el bot sí que l'he fet. La persona que ha vingut s'ha fet un fart de riure.

No, no és el primer cop que em passa. Ni serà l'últim. M'acostuma a passar molt sovint, quan estic concentrada. El món desapareix. I, de la mateixa manera que si algú dorm i se'l desperta de cop s'espanta, jo també estic en un altre món (que no és el dels somnis) i dir-me alguna cosa pot provocar aquesta reacció.

Si us plau, si veieu algú que està concentrat, no aneu i li digueu res gaire sobtat. Almenys a mi em pot agafar un atac, amb aquests espants!

2 comentaris:

Dan ha dit...

Ets genial! El problema es que et caldria alguna mena de senyal que digues "aneu amb compte: estic concentrada". Sino, ho poses molt dificil a la resta del mon.

estranya ha dit...

Gràcies per això de genial, Dan, però crec que jo sigui genial, ni molt menys.

Sí, potser m'hauria de posar un cartellet perquè ningú m'espantés.