Vacances :-)

La setmana que ve me’n vaig de vacances :-) i el meu cap ja només pensa en això. Ja no hi ha forma de concentrar-me en res més.

La veritat és que aquest cop me les mereixo, que porto uns mesos que només faig que anar d’una feina a una altra.

No me’n vaig massa lluny. La veritat és que me’n vaig molt a prop. I, de fet, tampoc són ben bé unes vacances. Però per mi seran com unes vacances, deixar-ho tot per una setmaneta.

Fins i tot li donaré una setmaneta de festa al portàtil. Després de més d’un any i mig d’acompanyar-me allà on he anat, el deixaré a casa i es quedarà una setmana sense que ningú el faci servir absolutament per res. Pobret, quan torni estarà el pobre ben avorrit.

Avui no seria el dia d’escriure aquest post, però com ja he dit, el meu cap només pensa en això. I entre això i que el refredat que tinc m’estima moltíssim, no estic massa per fer res de profit, tot i que ho intento.

Aquestes vacances, però, em porten algun que altre dilema. Ja ho he dit, no vaig lluny. De fet, vaig més a prop del que es podria pensar, malgrat que em sembla recordar que precisament a aquest lloc no hi he estat mai (que ja té delicte, la cosa). A prop de gent que conec i que no veig gaire sovint. Els dic que hi vaig? No els ho dic? Si ho dic, sembla que creo una espècie d’obligació de venir-me a veure o d’anar jo a veure algú. I no tinc ganes d’obligar a ningú que no em vulgui veure a quedar amb mi. Però, d’altra banda, hi vaig sola, i ja preveig que estaré bastant sola i avorrida. Aquella previsió que dóna l’experiència. Així que agrairia totes les visites que pogués tenir. També sé que si no dic res i algú que viu a prop se n’entera em dirà que per què no li he dit que hi anava. Però, no vull obligar a ningú... i ja l’hem liat, ja estic sense saber què fer.

De totes formes, tothom que em coneix, si vol, pot saber on seré sense preguntar-m’ho. Així que tinc la consciència tranquil.la. Si algú em vol trobar, ja sap on trobar-me. I si no em vol trobar, no em trobarà ni que li digui on sóc.

Sé què m’emportaré. Una càmera de fotos. No, no me n’emportaré el portàtil. Sé que podré resistir la temptació i no fer més de 100 fotos en una setmana. No, no penso agafar el portàtil. També me n’emportaré el llibre que estic llegint i dos més. Així m’evito estones d’avorriment. Sabates còmodes per anar un dia a un dels meus llocs preferits, que no queda massa lluny d’on vaig. I llapis i paper per escriure les idees que em puguin venir durant aquest temps. Però només per escriure-les i ja hi pensaré algun altre dia, que estaré de vacances.

Una setmaneta de vacances per agafar aire per les dues últimes setmanes abans de les festes de Nadal. No, encara no me’n vaig. Però quan torni, tan pot ser que vingui carregada d’un munt d’idees com sense cap idea. Avorrida de no haver fet res o contenta d’haver fet molt. En fi, ja ho explicaré. O no.