dimecres, 23 de novembre de 2005

Fred

M'encanta que hagi començat a fer fred... però només a estones!

Em desperto al matí. Ja ahir al vespre em feia mal al coll. Mareig. Mal de coll. Gairebé no puc parlar.

Esmorzo. Bec un got de llet i una aspirina. Inevitablement, em porta records. Però aquests records me'ls guardaré per mi.

Fa fred. M'encanta, però gairebé no m'aguanto dreta.

Marxo de casa, i arriba el moment més divertit del dia. Bé, en aquell moment no m'ha semblat gaire divertit, però ara... Vaig amb cotxe, en mig d'un embús, i m'agafa un atac d'esternuts al cotxe. Els he començat comptant, però m'he descomptat. 15? 20? Potser més. I vinga a fer esternuts. Un darrere l'altre. I darrere un altre.

Fa fred. M'encanta. Però les cames em tremolen i estic marejada. Si no fos pel fred, segur que no estaria així.

Passa el dia. Ni m'entero que fa fred. Del que sí que me n'entero és del costipat que porto a sobre.

Surto. Només de sortir, m'adono que passa massa aire al voltant del meu cap. Sembla mentida com poden arribar a escalfar (o a protegir del fred) els cabells llargs. I, és clar, si no hi són, es nota.

Entro al cotxe. El termòmetre marca 2 graus. M'encanta. Els vidres encara no estan entelats. M'encanta agafar el volant i que estigui fred. Està tan fred que fins i tot em poso a tremolar. Però m'encanta.

Vaig per la ciutat. M'espera una bona estona de trànsit fins que no en pugui sortir. Poso la radio. Em poso a cantar, però al cap de dos segons ja m'adono que no podré, perquè estic sense veu.

Vaig cap a casa. Una carretera buida. M'encanta conduir a l'hivern i de nit. Pots veure si ve algú només pels llums i no hi ha animals que et puguin sortir a la carretera. És que jo des del dia que vaig veure una mare senglar amb dues cries que tinc por d'anar per la carretera a plena nit. Que et surt un "animalet" d'aquests i adéu cotxe (i adéu tu, si anaves massa ràpid).

Avui no se m'ha de fer massa cas. Quan se'm marxi el costipat, ja tornaré a ser jo.

Això sí, avui he fet una cosa que m'ha fet il.lusió de fer. De fet, crec que ja feia molt de temps que havia decidit que un dia la faria. De fet (estic malament, ja vaig repetint...) fa un temps ja havia començat a fer-ho. Jeje, sí, és el que et penses. Al cap i a la fi, no ha estat tan difícil.

Tot i que el sentir-me bé per això no farà que se'm tregui el mal moment que he passat avui, amb una conversa que es repeteix i repeteix dins del meu cap. I que seguirà temps i temps aquí.

Me'n vaig a delirar una estoneta, a veure si demà m'aixeco millor.

5 comentaris:

Beornidas ha dit...

Fa fred. M'encanta. És el que més m'agrada de l'hivern, el fred; m'agrada més que la neu i la pluja. Em sembla que és perquè sóc massa de muntanya i sempre m'ha encantat el fred, fa caliu, fa llar, fa hivern, fa felicitat.
Si avui has fet una cosa que t'ha fet il·lusió de fer queda't amb això i no embrutis el record amb converses que deixen mal gust de boca, el mal gust es passa menjant un bon troç de xocolata :)

Berenguer ha dit...

ups... avui -> ahir, beornidas -> berenguer; no sé pas on tinc el cap, estava llegint una plana del senyor dels anells i me ben liat...

estranya ha dit...

Ostres, tu, com se t\'acudeix barrejar el senyor dels anells amb mi? Quin canvi, d\'un a l\'altre, no?

Tens raó amb això del fred. Sembla que s\'està més bé a casa, si fa fred. Sobretot els que tenim sort de viure en una casa i poder fer foc. La d\'estones que recordo a casa els meus avis, al cantó del foc.

Provaré això de la xocolata :-) Tot i que no crec que em funcioni. De totes formes, he decidit que fora mals rotllos. Ja fa un temps que estic evitant a determinada gent i evitant fer altres coses. Si no hi ha possibilitat de mal rotllo, tampoc hi haurà mal rotllo. Així que em dedicaré a això, a fugir dels mals rotllos (i ja no em caldrà la xocolata).

Dan ha dit...

Pots fer foc a casa!? Ostresss quina enveja.
I la xocolata. Encara que no calgui... despres de tot, per aixo es va descobrir america, no? Perque podessim menjar xocolata i fer pa amb tomàquet.

estranya ha dit...

Sí, dan, això és el que passa quan no vius a ciutat. No tens transport públic, has d\'agafar el cotxe per tot, fa més fred... però vius en una casa. I, almenys on visc jo, la majoria de cases tenen llar per fer foc. És clar que tampoc és ben bé casa meva, que jo estic d\'okupa a casa dels pares.

La xocolata? Ja en vaig parlar fa un temps... A mi la xocolata no m\'agrada massa. Només la xocolata blanca. O la xocolata amb molta llet. El pa amb tomata ja és una altra cosa :-)