dimecres, 2 de novembre de 2005

Si cau un arbre...?

Si cau un arbre al mig del bosc i ningú és a prop, l'arbre fa fressa al caure? Sí que fa fressa (vaja, crec jo), però a qui li importa? A mi m'importarà que l'arbre hagi caigut, però si no he sentit la fressa, no m'importarà la quantitat de fressa que hagi fet al caure.

Si cau un arbre al mig del bosc i ningú és a prop, l'arbre fa fressa al caure? O, el que és el mateix, si tens una alegria i no tens ningú a qui explicar-la, és realment una alegria? Potser sí, però a qui li importa?

Per què les alegries, si són compartides, són més alegries i, en canvi, les tristeses compartides són menys tristeses?

Si tens una tristesa i no li expliques a ningú, pots aconseguir que no importi a ningú, com la fressa de l'arbre? O només pots fer que només t'importi a tu? Però si a ningú li importa, existeix realment? (I tant que existeix, què coi estic dient!)

2 comentaris:

l'esquerpa ha dit...

M'agrada molt la reflexió que fas... Les tristeses d'un sembla que hagin d'importar a algú (bé, aquell que es diu amic i que sembla que li importin), però crec que a qui més li importen són a un mateix. No tan sols perquè és qui les pateix; sinó perquè és qui, en el fons, més les comprèn. Si les expliques a algú sempre te les compararà amb les seves, que evidentment seràn diferents en algun punt que potser no et sabrà dir. Però aquest punt de diferència serà el que faci que les vostres tristeses no siguin iguals. I per tant, tu siguis l'únic que et puguis comprendre. ÀNIMS!

estranya ha dit...

Gràcies, esquerpa, i benvinguda!