dimarts, 1 de novembre de 2005

La meva versió dels fets

Passi el que passi, qui llegeixi això només sabrà la meva versió dels fets.

La meva versió és correcta?

Jo podria dir que dic la veritat i no dir-la. De fet, però, sí que la dic, la veritat. És clar que aquesta és la meva versió dels fets. I podria estar enganyant a qui ho llegeixi.

De totes formes, encara que jo vulgui dir la veritat, dic realment la veritat? Dic la meva veritat, el que jo he vist. Però aquesta veritat, explicada per algú altre, no podria seguir essent veritat i ser completament diferent?

7 comentaris:

pere ha dit...

Elemental, estranya: la veritat no existeix, sinó la versió de la veritat de cadascú. Jo fins i tot prefiriria parlar de la realitat i no de la veritat... i continuarien existint tantes versions de la realitat com subjectes que la descrivissin. Evidentment, sempre podríem agrupar les versions -i els versionadors- per semblances.
(estàs molt prolífica últimament)

estranya ha dit...

Sí, està clar, pere. Cadascú explica la seva realitat. Per això m'ha agradat dir-ho. Perquè jo parlo i parlo, però segur que si algú altre expliqués la mateixa història ho faria d'una forma completament diferent.

Prolífica? Sí, una mica... És clar que els últims posts també han sigut curtets.

dErsu_ ha dit...

veritat, veritat ... l'objectivitat és del tot impossible des del moment que hi ha un punt de vista, algú que parla, que explica.

estranya ha dit...

Sí, l'objectivitat és impossible en un blog. Però avui jo tenia ganes de recordar-m'ho a mi mateixa. Per tenir-ho clar. Per saber-ho.

Dan ha dit...

A mes. Es exactament el teu punt de vista, i no cap altre, el que s'espera trobar al teu blog.

estranya ha dit...

Ui, Dan, en això no hi havia pensat. Jo simplement escric i en cap moment se m'havia passat pel cap que algú hi esperés trobar el meu punt de vista.

imma ha dit...

amb tants punts de vista m'he perdut!!
hola hola!! ;P