Porto tota la tarda davant de l'ordenador. Això no pot pas ser bo. I on és la meva vida? Què en faig, de la meva vida, tot el dia treballant per vés a saber què? I el pitjor de tot és que no arribaré a fer ni la meitat de la feina que hauria d'haver fet aquesta tarda.

Ahir vaig anar a dormir a 2/4 de 8. Del vespre, no del matí. Al final, el meu cos em va dir que no podia més. Vaig intentar treballar a la tarda, però el meu cap funcionava lent. Més lent del normal, vull dir. Fins que vaig decidir que intentant treballar no feia res de bo. Això de dormir 7 o 8 hores en dos dies no se'm posa massa bé. Me'n vaig anar a dormir sense sopar (com si estigués castigada). Aleshores vaig trobar a faltar el despertador super-mega-fashion que em va regalar el meu pare. Perquè aquest matí m'havia d'aixecar a les 8, però no podia posar el despertador a les 8 perquè hagués sonat al cap de mitja hora. Al final vaig posar la radio només, demanant al déu d'Endesa que no em tragués la llum a mitja nit i realment la radio sonés al matí. Per si de cas, me'n vaig emportar dos llibres, amb la previsió que anant a dormir a l'hora que anava a dormir, a les 5 del matí tindria els ulls com dues taronges i així llegiria sense sortir del llit.

Aquest matí a les 8 ha sonat la radio i jo encara dormia. Tot i així, realment ha valgut la pena aixecar-se avui aviat.

El problema és que ja tornen a ser prop de les 8 i ja torno a estar per l'arrastre. I com a mínim tinc 5 hores més de feina, per fer el mínim de feina que hauria de fer. Si hagués de fer tota la feina que volia fer, demà a aquesta hora em sembla que encara hi seria.

Què faig amb la meva vida? No hauria de sortir, anar a donar un volt? Parlar amb algú que no fos a través del messenger? I, ja que em quedo a casa, no podria treballar una mica ràpid i acabar les coses ràpid?

De totes formes, hauria de moure moltes pedres per trobar algú que volgués anar a donar un volt amb mi. Però em sembla que val més que ho deixi estar i em posi a treballar. Que demà m'he d'aixecar a les 6 i estaria bé que per una setmana a la vida no anés tot el dia mig zombie i amb la feina feta!