divendres, 4 de novembre de 2005

Un anyet

Sense adonar-me'n, ha passat un anyet des que vaig començar a escriure aquest blog. Posts i més posts, línies i més línies.

Vaig començar una mica sense saber massa què feia. Vaig pensar que si hi havia altra gent que ho feia, per què no podia fer-ho jo? I així vaig començar a escriure.

Ara mirava, i una de les coses que m'han sorprés és el número de posts que he escrit en aquest any. No sé si el comptador del blogger estarà bé. No arribo als 300 posts (tot i que em falta molt poquet), i això m'ha sorprés. Perquè, sí, hi ha dies que no he dit res, però també hi ha hagut dies que he escrit dos o tres posts en un mateix dia. Tot i així, són molts posts, i tampoc són curts. Almenys, la majoria.

Són tants posts, que fins i tot la casa blogger em té a la llista de possibles spammers. Al principi, em va tocar una mica els nassos. Em vaig posar a escriure un post i vaig veure que per publicar-lo, havia d'escriure una paraula de verificació. Em vaig preguntar si era alguna cosa nova del blogger. I sí, era això. Però només ho fan amb els blogs que tenen marcats com a possible spam. Em vaig enfadar. Perquè això diu que és perquè escric molt i perquè més d'una persona ha marcat el "flag" que tinc a dalt. Però llavors m'ho vaig prendre amb alegria. Una de les coses que els fan als blogs marcats com a possible spam és que no són enllaçats a través del "next blog". I per què m'agrada això? Doncs molt fàcil! Perquè així els spammers no em troben a mi i no tinc comentaris d'aquests en anglès que he vist a d'altres blogs. O sigui, que la forma d'evitar l'spam ha sigut que em marquessin com a spam. Així els spammers ja no venen pel meu blog :-) De totes formes, avui he vist que tenia un munt de comentaris spam. Serà que he d'escriure més?

Ha estat un any de daltibaixos. De creure que era una bona idea, de creure que no, de pensar a esborrar-ho tot, de voler deixar-ho. Però s'ha convertit en una cosa mig necessària. Una manera d'evadir-me, de riure'm de mi mateixa. I de comunicar-me amb el món. Un món petit, però alhora molt gran.

Sou molts els que us heu passat per aquí en un moment o un altre. Aquí a la dreta hi ha un comptador que aviat arribarà a les 10000 visites (mira, gairebé tants dies com tinc jo!) Aquest comptador només compta les visites diàries i les meves no les compta. Així que, més o menys, en mitjana heu aparegut unes 27 persones cada dia, cosa que no és gens despreciable i que no em podia pas esperar el dia que vaig començar. És clar que hi ha molta gent que arriba aquí buscant per coses rares. Cada cop que miro el comptador em faig un fart de riure.

Però molts veniu per aquí i em doneu la vostra opinió. M'agrada sentir les vostres opinions, malgrat que jo no deixo massa comentaris pels altres blogs que llegeixo. És que, és clar, jo per resumir i posar una cosa en un comentari que tingui menys de 100 paraules... doncs és que no puc, no sé resumir :-) Us agraeixo de veritat els vostres comentaris, i als que soleu passar per aquí, us tinc aquí als enllaços de la dreta. Als que deixeu alguna pàgina, és clar.

Quan llegeixo altres blogs, sempre sé més o menys què m'hi trobaré. Cadascú té un estil. No sé si jo tinc un estil o no. Tampoc ho vull saber. Simplement, em poso a escriure, i no penso en si ho he d'escriure d'una forma o una altra.

Mirant una mica els posts antics, m'he arribat a espantar de totes les coses que he explicat i que no recordava haver explicat. Ara no escriuria molts dels posts. De fet, m'he quedat amb les ganes d'esborrar-ne algun. Però sé que si començo, no acabaré, i tindré un munt de posts esborrats i probablement només em quedaré amb dos o tres posts. O potser menys.

El que sí que vull és tornar una mica a com feia els posts del principi, quan m'inventava històries que tenien a veure amb el que em passava. O, simplement, no deia les coses gaire clares. De fet, aquesta setmana ja he escrit algun post més o menys així.

A vegades em pregunto com escriu els posts l'altra gent. Avui, per cel.lebrar el meu primer anyet, us explicaré el que faig jo (i ja callo, que ja és hora!) Durant el dia, passa alguna cosa. Fins fa temps, reia o m'enfadava i així es quedava tot. Ara sempre ric interiorment. Ric pensant en que d'aquí en sortirà un post i em guardo la idea del cap. La majoria de les vegades, aquestes idees no acaben en post. Per què? A vegades perquè hi ha una altra situació millor. D'altres vegades perquè me n'oblido. I d'altres començo el post i veig que no sortirà bé, o simplement no tinc humor d'escriure sobre allò. I el post no s'escriu.

Normalment sempre estic a la mateixa habitació. Escolto la radio. Si no és massa tard, amb l'equip de música dels meus pares. Si és tard, amb la meva radio. El portàtil a sobre la falda (per això es diu laptop, no?) i la meva indumentària d'anar per casa: un jersei de xandal o una samarreta que em van 3 o 4 talles grans i uns pantalons de xandal que em van una o dues talles grans.

Si la idea sobreviu, obro el compte del blogger. Li dóno a crear un nou post. Començo a escriure. La major part de les vegades tinc un munt d'idees voltant pel cap i no sé per on començar. Així que començo a escriure i m'embolico jo sola. Molt, m'embolico. La major part de les vegades, el post no s'assembla ni per casualitat al que volia escriure en un principi.

Vaig escrivint, i mentre vaig escrivint, vaig alternant l'escriure amb el "preview" que hi ha aquí dalt. Vaig llegint com queda i veient si em deixo alguna cosa o si he de canviar l'ordre.

Un cop acabat el post, me'n vaig un moment a fer alguna altra cosa. O contestar algun mail, o mirar alguna cosa, o... és igual, el que sigui. Llavors li dóno al preview i em llegeixo tot el post. Faig els canvis necessaris i li dóno a "Publish post". Acte seguit vaig a catapings a fer ping. Em torno a llegir el post, ja des del blog, per comprovar que estigui tot bé. I aleshores deixo el post per acabat.

12 comentaris:

aina ha dit...

últimament em trobo amb molts blogs que fan un any.. (el meu, si hi arriba, el farà al desembre) però jo, quan us vaig trobar, em semblava que ja portaveu molt més temps per aquí.. qui sap perquè..

jo seguiré engreixant el teu comptador, i deixant anar paraules quan ho cregui oportú ;) felicitats maca!

estranya ha dit...

Sí, no ho sé, deu ser l'efecte tardor. Canvien l'hora i al vespre no pots sortir, així que entres a internet, veus blogs... i bé, deu ser per això que tants blogs fan un anyet ara. Jo també me n'he trobat més d'un.

Doncs mira, jo em pensava que el teu blog era més antic que el meu. Al principi gairebé no llegia blogs, i el teu va ser dels primers que vaig començar a llegir.

De totes formes, ja et falta poc. I encara que estiguis en vaga des de fa uns dies, espero que tornis aviat!

solarist ha dit...

Anys i anys per molts anys!!!! No hi has pensat de escriure històries curtes?

Dan ha dit...

Doncs felicitats per tot! Per l'any del blog, pels 10.000 dies, les 10.000 visites. Em feu una mica d'envega. De vegades penso a començar-ne un de blog. Pero em fa mandra. Potser mes endavant. d emoment seuire fent el xafarder. I el teu es dels que he trobat amb un estil mes particular.
Endavant i no paris!

mai9 ha dit...

felicitats per l'any!

el teu estil d'escriure és molt proper, i és de l'estil: i ara dic això i potser no ho hauria de dir, però ho escric perquè no se què, etc etc.

El que diré ara potser no ho hauria de dir ;) però he de reconèixer k a vegades no puc acabar-me el k escrius, no puedorrr! és tremendissimament llarg.

apa dew, fins al pròxim comentari :)

Anonymous ha dit...

Felicitats, Estranya. Penso que escrius molt bé, és molt natural el que vas explicant, amb un estil molt proper, com diuen per aquí dalt. Potser t'animes a escriure contes, coses, o potser el bloc ja et va bé, ja t'ajuda --però persevera. Ànim i que no decaigui. Antoni - quaderns.net

imma ha dit...

ei felicitats!!! que tard que és mareta... he tornat a faltar a la meva paraula, he anat a barrakes, i ara no aconsegueixo dormir!!! aahg kin horror!!!!
jo fa potser 3 anys q vaig escrivint blogs... n'he arribat a començar 3...... un a blogger... l'altre a blogia... i ara al florssalvtages... ai carai carai... quines coses...

Tracy ha dit...

Felicitats!
I continua escrivint, que m'agrada molt el teu estil "i ja callo" i continues amb 4 paràgrafs més... :)))
Però sempre arribo al final, m'ho llegeixo tot, tot.
Una abraçada (virtual) forta!

estranya ha dit...

Ostres! Moltes gràcies a tots! Quan he obert el correu i he vist que tenia tants mails, em pensava que els spammers ja m'havien tornat a trobar!

Pel que fa al tema de les històries curtes o els contes, em sembla que va a ser que no... Com a molt, escriure'n alguna i posar-la aquí. Però em sembla que no.

Ui, Dan, no t'ha de fer mandra obrir un blog. És molt fàcil i ràpid. No sé com serà a lamevaweb, blogia o a altres llocs, però aquí al blogger, et crees un usuari, poses un nom, una plantilla i ja pots començar a escriure. Fer el xafarder està bé, però tots en som una mica de xafarders, i ens agrada veure què fa l'altra gent. Al cap i a la fi, es poden explicar moltes coses sense acabar-les d'explicar del tot. O potser més clarament del que penses que ho expliques (jo de tant en tant al.lucino).

Tranquil, mai9, no t'obligo a llegir res, jo! Sóc conscient que els meus posts són llargs. Però mira, és que no sé callar. I si em poso a escriure, no em pararé només per pensar que potser l'escrit és massa llarg i algú no ho llegirà. Al cap i a la fi, que ho llegeixi qui vulgui, no? (És que jo fins i tot em passo amb la llargària dels comentaris, no tinc remei!)

imma, no acabo d'entendre això de l'horror. És per no poder dormir?

Jaja, Tracy, sí, ja ho sé, dic "i ja callo" i m'enrotllo com una persiana. Però és que em referia a que explicava allò i ja callava. És clar que llavors l'explicació m'ocupa quatre paràgrafs. Coses de la vida...

pere ha dit...

Un plaer, estranya -ja ho saps-, llegir els teus posts. I un alè de vitalitat, fins i tot quan et sembla que les coses no et van com voldries. A la fi, som els lectors qui tenim la darrera paraula, la interpretació final ;-)

Myrddin ha dit...

El meu procés de fer el post és similar al teu, de vegades et venen les idees com pets quan menys t'ho esperes i et dius a tu mateix "iep, això estaria bé explicar-ho al blog". Després vas i pot passar que no funcioni o desprecïis la idea perque ja no t'interessa, o pot passar que et surti bé i ho tiris endavant. Com el meu últim post, producte d'un sol comentari que em va fer un company fa uns dies en una conversa que vam tenir. Un sol comentari i apa... un post kilomètric dels que fan història (almenys al meu blog, en el teu ja és habitual que siguin força llargs).

En el procés que descrius jo afegiria una cosa: el Word. Perquè m'agrada netejar l'escrit de faltes ortogràfiques, de manera que escric al Word i quan ho tinc bé ho enganxo al post i faig alguns últims retocs. També va bé per si el sistema que té lamevaweb, que és on tinc el blog, se li dona per fallar fet que provoca la pèrdua sencera del post... i fa un maaaal quan això passa!!

En fi, estranya, felicitats per l'aniversari blogístic... i Tal dia farà un altre any, ja ho veuràs.

Salut!

estranya ha dit...

A mi no m'agrada massa això del word. Afortunadament, el blogger no té problemes de pèrdua de posts.

No sé si se m'escapen gaires faltes ortogràfiques. Si tinc algun dubte (i humor), consulto el diccionari del grec: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm.