dimarts, 22 de novembre de 2005

D'il.lusions també es viu

Oh gran déu dels lectors de blogs, fes que aquelles persones a qui no els agraden els posts críptics deixin de llegir ara mateix. I si continuen llegint, que es converteixin en granotes per la resta de la seva vida (em sembla que estic embolicant històries). Doncs això, que és un missatge per mi, així que serà...

Sempre em passa el mateix. Ja em va dir la Tracy fa uns dies que no he de pensar que tothom actuarà com jo. Però sóc incapaç. Tot va començar amb una idea que em va venir al cap fa uns quants dies. Una situació en la que jo no em trobaré, però que una altra persona s’hi trobarà. I si jo em trobés en aquesta situació... bé, si jo em trobés en aquesta situació faria una cosa. I com sempre, la meva imaginació va començar a volar. Fins al punt que vaig començar a pensar en cinc possibles coses que m’agradaria que passessin. Coses que no passaran. Perquè la probabilitat que passin és molt baixa. Però... hi ha una petita possibilitat. I el fet que hi hagi una possibilitat, encara que sigui petita, fa que el meu cervell ja les etiqueti com a possibles, malgrat que la consciència em digui que cap d’elles es produirà.

És una mateixa acció, que poden fer 5 persones, que per ser original, els diré A, B, C, D i E. Està clar que els podria dir pel nom, que totes tenen un nom diferent i bastant comú. Però no ho faré (bàsicament perquè no em dóna la gana, i jo ja m’entenc).

A és la que em faria més il.lusió de totes. És clar que també és gairebé la més improbable que ho faci. Per començar, perquè no deu saber ni que hi ha l’opció de fer-ho. Té una forma molt fàcil de saber-ho, però no ho farà. I, en cas de que arribés a saber que té la possibilitat de fer-ho, dubto que se li hagi passat ni tan sols pel cap la idea. I si se li hagués passat pel cap, tampoc ho faria. Per què? Això no sóc jo qui ho ha de contestar, perquè tampoc en tinc la resposta.

La persona B és la que em va portar a pensar en la idea. Aquesta persona sabrà la possibilitat, perquè li diré jo. És la persona més probable que ho faci. Realment em faria il.lusió que ho fes. Però té molta feina i dubto que pugui trobar uns moments per fer-ho. Jo al seu lloc ho faria, però sóc conscient que el més probable que no ho faci.

La persona C també pot saber que té la possibilitat, si vol. El problema és que encara que ho sàpiga i vulgui fer-ho, dubto que ho faci. Si es dóna el cas, no ho farà perquè es pensarà que em pot molestar que ho faci. Però no em molestaria. Li podria dir, és clar, però llavors crearia com una espècie d’obligació de fer-ho, i no és el que vull. Es tracta que ho faci si vol, no l’he d’obligar a fer res.

La persona D és la menys probable que ho faci. Perquè no sabrà que en té la possibilitat. Li podria dir, és clar. Però es crearia una obligació, i jo no ho vull. Però, és clar, si no ho sap, doncs tampoc pot fer res. Almenys que la persona D no ho faci no em sabrà greu, simplement perquè és impossible que ho faci.

I E... E sap que té la possibilitat de fer-ho, encara que jo no li digui res. Però tampoc ho farà. Per què ho sé? Per la seguretat que dóna l’experiència.

En fi, ho sento per qui m’hagi aguantat el rotllo. És un missatge per mi. Si alguna d’aquestes persones fa el que jo faria si estigués en la seva situació, segur que ho explico. Tot i que dubto que ho faci.

10 comentaris:

Dan ha dit...

Buf!
Ja t'ho vaig dir un cop. No ets estranya, ets críptica, però ara t'has lluit!
Perquè m'haurà vingut al cap l'Agatha Christie? :-)

estranya ha dit...

Ostres, no, l'Agatha Christie no. Ja ho vaig dir també un dia... no té res a veure amb cap assassinat ni res.

Dan ha dit...

Sense assassinat... però pistes obscures,... indicacions subtils,...frases intrigants...
No hi ha dubte: es el teu estil!
I una pregunta que no te res a vuer: Com ho fas perque surti la foto de les flors sota del "About me"?

Dan ha dit...

Ostres! Ara surt la foto del perfil aqui!? Però no allà? Jorsss. No ho entenc.

estranya ha dit...

Espera, que ara estava investigant a qui li van donar el Ig Nobel de física, que m'has deixat amb la curiositat :-)

Home, no em comparis amb l'Agatha Christie. Jo només sóc algú aficionat que passa el temps...

Això de la foto? Doncs aquí surt sola. I allà... doncs no ho sé, crec que ja anava amb la plantilla. Potser si modifiques el perfil. No hi ha cap lloc on hi puguis posar que et posi la foto? És que em sembla que jo no vaig tenir cap problema.

Dan ha dit...

???' ja he cambiat el perfil. I alla surt la fotilla. I pel que veig, aqui tambe. pero al bloc no.
Be, tampoc es tan important. pero em fa gacia anar modificant coses.
I del Ig de fisica. Te m'adelantes al post de dema!
;-)

Dan ha dit...

Coi! Ara surt!
Pero s i n he fet res!

estranya ha dit...

Suposo que faltava que es refresqués el blog. T'anava a dir que ho fessis i que probablement llavors ja veuries la foto, però veig que ja ho has fet. Així que el que s'ha avançat ets tu.

Tabata ha dit...

Estranya, amb els teus escrits, les teves cavil·lacions i idees, em recordes moltíssim a una persona que vaig conèixer (vam compartir amistat durant molt temps fins que la cosa es va anar 'refredant').
Intrigant, cada dia em deixes una sensació d'allò més intrigant; ets una persona ... no és ben bé complicada, eh, però els teus texts m'enganxen.
I recordant a aquella persona, he de dir que és la ment més extraórdinaria amb que m'he topat fins ara.

estranya ha dit...

Intrigant, cavilacions... De fet, jo no sóc així. Només és l'estranya, que quan es posa a escriure és així.

Em sembla que puc estar gairebé segura que jo no sóc aquesta persona a qui et recordo. Segurament sóc exactament el contrari. Ho dic, i ho repeteixo, que no sé, jo no vull ser intrigant. Ni tampoc tinc una ment extraordinària. Aquest comentari, juntament amb algun comentari de fa temps, m'ha fet tornar a pensar seriosament en el que havia pensat fa temps: fer un test d'intel.ligència per poder dir a la gent que realment la meva intel.ligència no és res d'anormal. Però bé, em sembla que de moment no ho faré.