dilluns, 21 de novembre de 2005

M'has penjat el telèfon!

Aquesta frase me la deia avui una persona bastant enfadada quan l'he trucat. Sí, t'he penjat el telèfon, però no perquè fossis tu: sempre ho faig.

El telèfon mòbil i jo no ens portem massa bé. De fet, sí que ens portem bé, només que l'abandono, pobret. I no li dóno de menjar (entengui's, el carrego de tant en tant) i aleshores es queda sense bateria. Pobret!

Si algú m'ha de trucar, que s'ho prengui amb calma, perquè jo gairebé mai contesto al mòbil. I això, la gent que sap el meu número de mòbil, ja ho sap.

Quan em truca algú, poden passar tres coses: que el mòbil estigui abandonat en alguna banda (al cotxe, normalment) i aleshores, quan s'ha cansat de sonar, surt aquella dona tan simpàtica dient "Ha llamado al 6..." i 8 numerets més :-) La segona opció és que soni i no el senti o no m'enteri que m'està sonant a mi. És clar, com que sona tan poc, quan sona no m'adono que em sona a mi. Aquesta opció és exactament igual que la primera per qui em truca. I la tercera opció és que soni, que jo estigui a prop del mòbil, que el senti i que no hi hagi ningú més al voltant, amb el que acabi deduint que aquella musiqueta surt d'un aparell que es diu mòbil. I això només passa quan vaig amb cotxe. I com que no tinc mans lliures (per què?), doncs no l'agafo. Com a molt, si estic parada en un semàfor, penjo el telèfon...

Avui anava en cotxe pel mig de Salt. D'alguna manera m'he de guanyar els diners. Anava com boja buscant algun tipus d'aparcament per poder anar a treballar quan en un carrer amb un sol carril un camió estava aturat descarregant vés a saber quina mercaderia. Jo escoltava la radio. Al cap de poc, la música de la radio s'ha vist eclipsada per la música que feien els cotxes que tenia al darrere. I, en aquell moment, sento una altra música. Què coi serà? Doncs sí, exacte! El meu mòbil! El miro, veig qui em truca, i el penjo. Ja tenia prou musiqueta. Trobo aparcament i truco. Sí, sempre truco. Com que mai agafo el telèfon, sempre acabo trucant jo a qui m'ha trucat i li he penjat el telèfon o simplement no l'he agafat. De fet, gasto tan poc de mòbil que sempre m'arriba aquell missatge de que fa no sé quants mesos que no faig una recàrrega i que si no el recarrego en un mes me'l donaran de baixa. Així que bé, ja em va bé trucar de tant en tant.

Avui, però, una veu a l'altra banda m'ha dit:

- M'has penjat el telèfon.

Era una veu enfadada.

Coi, que no era perquè fossis tu, que ho faig amb tothom!

Li he explicat, però no feia veu d'haver-se convençut.

En fi, quan em trobi aquesta persona li hauré de demanar perdó, que sembla que la meva història sobre els telèfons no l'ha convençut. Però què més vols? T'he trucat als cinc minuts per veure què volies!

Si li ha estranyat que pengés deu ser perquè no havia trucat mai. Tot i que com li continui penjant el telèfon em sembla que no em tornarà a trucar més.

2 comentaris:

Dan ha dit...

A mi em passa sempre. El tinc en modo silencio i mai m'entero de quan em truquen. Com tu, soc jo el que despres truca per veure que volien. Al final s'hi acostumen.

estranya ha dit...

Sí, és clar, la gent que et coneix ja s\'hi acostuma, però al principi algú s\'enfada. En fi, ja se li passarà.

El meu principal problema després és quan veig un número que no conec, que m\'ha trucat. Aleshores truco. Però no sé a qui truco. Es creen situacions realment divertides, sobretot si la persona que m\'ha trucat s\'ha equivocat...