diumenge, 27 de novembre de 2005

Una pregunta...

No és tan difícil. Només m'he de posar al davant d'una persona i fer una pregunta. O posar-me a davant d'una pantalla i escriure-la. Però em costa, i molt (i no perquè avui no pugui parlar, precisament).

No em costa preguntar les coses que no sé: per què funciona un aparell, com es fa per fer tal cosa o tal altra, què va passar tal any, qui va ser que va fer què sé què. Això és fàcil. No em sap greu reconèixer que no ho sé, i preguntant poso solució a la meva ignorància (o no, tot depèn de a qui pregunti).

El problema ve quan he de preguntar alguna altra cosa. Bé, no ho he de preguntar, però ho preguntaria. I aleshores no m'atreveixo. Per què? No ho sé, no m'agrada posar-me a la vida dels altres i no sé si a algú altre no li farà gràcia la pregunta.

Sí, ja ho sé, jo no em queixo de que em preguntin. Si vull contestar, contesto. I sinó, em surto per la tangent i llestos. Qualsevol altra persona podria fer el mateix, però em costa moltíssim preguntar.

En aquest sentit, hi ha una persona que em fa molta gràcia. Mai hi he tingut una conversa normal. De cop ve, se m'acosta, i em fa alguna pregunta. Com si portés molt estudiat el que ha de preguntar. Jo contesto. Però no segueix la conversa. Escolta el que li dic i desapareix. Al cap d'uns minuts (que poden ser ben bé mitja hora) torna a aparèixer i em pregunta alguna cosa del que li he contestat abans. Em fa molta gràcia i al mateix temps l'admiro, perquè jo seria incapaç. Jo també sóc una mica lenta de reflexes, i a vegades se m'acudeix alguna pregunta a fer, però ja crec que és massa tard, que la pregunta l'havia d'haver fet quan la conversa anava del tema, o fa dies, o fa setmanes, o fa mesos. I m'agradaria saber la resposta, però ara la pregunta no ve a "cuento" o simplement, em dóna la impressió que m'estic posant a la vida d'algú altre i no m'atreveixo a preguntar.

Sí, ja ho sé, de la mateixa manera que jo puc esquivar les preguntes que no vull contestar, l'altra gent també ho pot fer. I tampoc estic posant en un compromís a ningú, que em refereixo a preguntes innocents. Però, per què em costa tant?