Un i l'altre

Un:

Arriba al matí a la feina. El primer que fa és engegar l'ordenador i mirar el correu. Només de veure els mails que té, ja somriu. Té un mail d'una persona que no coneix, no sap ni de què treballa, ni on viu... No en sap res! Ja no recorda ni com es van "conèixer". Va per obrir-lo quan veu entrar per la porta la persona que s'asseu a davant seu, cara a cara.

Què coi hi fa, aquí? Però si avui no havia de venir!

Diu hola tímidament, gairebé no es sent la veu. Com a tota resposta, sent un hola gairebé tan fluix com el seu.

Va passant el matí. Treballa. La persona que està a davant seu també treballa. Fa temps que treballen així, cara a cara, però només es diuen "hola" i "adéu". Res més. No té ni idea de què fa. I segurament l'altre no té ni idea del que fa l'un.

A mig matí decideix obrir el mail i el llegeix. Se li escapa un somriure. El contesta mentre continua somrient. Una mirada seriosa a davant seu li fa veure que potser ha rigut massa. S'aixeca i va a veure algú altre.

Torna. Es posa a treballar. Va a dinar. Abans de marxar, diu "adéu" tímidament. No rep resposta.

Torna de dinar. L'altre segueix assegut al mateix lloc, com si no s'hagués mogut en tota l'estona. Torna a obrir el mail. Té resposta. Torna a llegir-la. Torna a somriure. Una altra mirada seriosa i no contesta, ja ho farà quan l'altre hagi marxat.

Es passa la primera part de la tarda treballant. L'altre també treballa.

L'altre marxa a mitja tarda. Diu "adéu" tímidament. L'un contesta, sense aixecar massa la veu. Per què serà una persona tan seriosa? Per què no xerrarà? No podria ser una persona més xerraire com aquesta que m'envia mails?

L'altre:

No ho entenc. Arribo aviat i ja hi és. I sempre marxa més tard que jo. Deu viure aquí.

Va fins al seu lloc. Diu "hola" tímidament. Ni tan sols sap en què treballa. Ni tan sols sap a què es dedica. Sembla una persona alegre, però com que no xerra...

Bé, deu estar aquí tot el dia, però no treballava. Estava somrient. Segur que mirava algun acudit o alguna cosa.

Passa el matí. Treballa. De cop veu a la persona que està asseguda a davant seu somrient. Mira cap allà. Segur que és alguna cosa que fa molta gràcia, però tampoc li pregunta. Com que mai han parlat, se li fa costa amunt parlar-hi.

Veu que s'ha adonat que mirava cap a aquella direcció i ha deixat de somriure. I ara se'n va. Bé, ara que se'n va, miraré el correu. Mira, tinc un correu d'aquella persona. Qui serà? A què es dedicarà? Va, ara que no hi ha ningú, contestaré.

Estaria bé que aquesta persona que s'asseu a davant meu fos divertida i xerraire com la del mail.

Torna a treballar. La persona de davant torna al cap d'una estona. Treballa la resta del matí. I se'n va a dinar. En aquest moment, aprofita per tornar a mirar el mail. No té cap mail.

A mitja tarda se'n va. Diu "adéu" tímidament i rep un "adéu" tímid com a tota resposta. Si fos com la persona del mail...