Mama, por!

Això dels blogs és un entreteniment, veritat? Quan em canso de treballar, em poso a escriure el que em passa pel cap. O al vespre escric alguna cosa. Llavors ve altra gent i ho llegeix. Però és per passar el temps. No ho sé, jo em miro altres blogs una mica per xafarderisme, una mica perquè al final acabes coneixent la gent i arriba un moment en el que t'agrada saber què fa la gent, com els van les coses, encara que sigui gent que no has vist en la vida, ni tan sols sàpigues qui són, o que potser són completament diferents del que t'imagines.

Per això hi ha coses que em fan por. Fa un temps algú em va trobar perquè estava fent un treball sobre la felicitat, sobre els diferents punts de vista que tenia la gent (sí, ets tu). I em vaig espantar. Perquè jo simplement un dia vaig escriure sobre la felicitat, però jo només sóc una noia senzilla que de tant en tant (o sovint, és igual) es posa davant la pantalla a escriure el que li passa pel cap. Però no se m'hauria de fer gaire cas.

Per què escric això avui? Doncs perquè he descansat un moment de la feina, i com que no tenia cap mail, he pensat: "A veure com estan les estadístiques del blog?" I m'he trobat una cosa que m'ha sorprés i m'ha espantat a la vegada. M'he trobat a algú que ha arribat al blog a través de: /C:/Mis documentos/nom(que no revelaré, perquè no surt a les estadístiques públiques i no he demanat permís)/treballs de l'institut/Estranya.htm

Avui no tenia intenció d'escriure cap post. Però m'he espantat. Algú ha fet un treball per l'institut sobre aquest blog? Realment em fa por. No sé quin deuria ser el tema del treball, però... m'espanta. Perquè, no ho sé, jo intento escriure les coses que em passen pel cap, però sense fer-ho massa seriosament (sí, ja sé que em repeteixo). Però, no sé, una persona que va a l'institut segur que tindria molts altres blogs més ben escrits i amb més contingut per fer un treball que no pas aquest (ei, ara no et vull tirar la nota del treball per terra! Si ets el professor i apareixes per aquí, posa-li bona nota, que si s'ha llegit tot el que he escrit s'ho mereix, ni que sigui perquè ha llegit molt!)

De totes formes, em fa por. Només la idea de que algú hagi pogut fer un treball, ni que sigui petit, basant-se en això... ai, mama, por!