Sempre dic que xerro poc. I, realment, xerro poc. Però no m'havia adonat mai que en realitat sí que xerro bastant fins avui.
Aquest matí m'he aixecat i no hi havia forma d'articular paraula. Jo ja ho intentava, però no sortia cap fressa de les meves cordes vocals. Res. Zero.
Ja fa dies que estic bastant fotuda d'un coi de costipat, però mai m'havia passat això.
Tot i així, he pensat que total, tampoc era tan important. Si jo gairebé no dic res en tot el dia...
Però, és clar, m'ha passat el que passa sempre que et fas mal a algun lloc, que penses que total tampoc és tan important, perquè no fas servir tant aquella part del cos. I resulta que llavors només fas que ensopegar-hi o adonar-te que la fas servir més del que et pensaves.
Que malament que ho he passat tot el dia. Sense poder parlar, he descobert que parlo més del que em pensava. De fet, he descobert que em passo el dia diguent parides. Oh, que difícil que és estar escoltant una conversa i veure com et posen una parida "a huevo" i no poder-la dir! I el pitjor de tot, veure que ningú més s'ha adonat de la parida, i per tant la parida es queda perduda en el teu cervell, mentre et poses a riure sola i la gent es pensa que ja delires per la febre.
També m'he quedat amb les ganes de donar la meva opinió sobre alguna cosa. Però, sobretot, de dir alguna parida sobre l'opinió d'algú més.
Jo vull parlar! Jo vull dir parides! Sí, ja he après la lliçó, no diré més que xerro poc, que em podria quedar callada tot un dia i ningú se n'adonaria (bé, això de que ningú se n'adonaria potser és veritat, però no m'hi ficaré).
Encara sort que és diumenge. Esperem que demà pugui parlar, o ja riurem.
diumenge, 27 de novembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
14 comentaris:
Je je. Al menys no has pogut ficar la pota.
Ja ho saps: Llet calentona, molt liquid i a cuidar-se!
La pota es pot ficar de moltes maneres... No cal xerrar per ficar la pota. Però, ara que ho dius, em sembla que avui no he ficat pas la pota :-)
Ho veus? Tot te un costat positiu. (Encara que de vegades està tant amagat que es com soi no hi fos)
Costat positiu? A no poder dir res en tot el dia? A no intentar posar-me el termòmetre perquè sé que petaria?
Preferiria dir que em quedaré callada tot el dia, però almenys tenir la possibilitat de parlar. Al cap i a la fi, ni tan sols no parlant no puc estar segura de que no ficaré la pota...
Ja serà menys! Que els termometres aguanten mes del que sembla! ;-)
Que tens la grip del pollastre?
Jaja, bona aquesta de la grip del pollastre!
De fet, no sé si tinc febre o si no en tinc. Tot apunta a que sí, però si me la miro i ma mare ho veu, m'enviarà directa al llit, cosa que no vull fer, perquè al llit ho passo més malament que fora.
Com canvia la vida! De petits voliem tenir febre per no anar a escola... i ara es a l'inreves!
intenta fer exercicis de respiració, intenta escalfar la veu, aigua en llimona va molt bé.... abans em quedava molt sovint sense veu, ara fa temps que no....
Qui volia tenir febre per no anar a escola? Jo si tenia febre, anava a escola igualment. Els meus pares treballaven, els meus avis no es podien fer càrrec de mi... i jo... jo anava a escola. En tota la meva vida, només vaig fallar una setmana a escola, i perquè em van operar i havia d'estar a casa, que sinó...
Recordo un dia que estava molt malament. Vaig anar a escola. Vaig fer un examen. Vaig treure un 10 :-) Vaig anar a entreno d'un dels esports que feia. 3 hores en una piscina... Vaig sortir d'allà i vaig anar a entreno d'un altre esport... Vaig arribar a casa a les 12 de la nit i estava a 39.5 de febre. I jo com si no passés res. Només notava que era un refredat...
I ja paro, que això ja té llargada de post!
Sí, gràcies imma. Llet calenta, llimona... Jo no m'hi havia quedat mai, sense veu. I és horrible!
Conye!
Potser si que podràs fer petar el termómetre.
No, no crec que faci petar el termòmetre. Els nens sempre arriben a temperatures més altes que els grans.
Les parides no materializades on es queden? en una especie d'espai perdut? alla on van totes les coses que es perden?. Ara m'he despatxat a gust amb la parida hehe
Segur que hi ha un espai paral.lel a on van a parar totes les parides no materialitzades (i allà s'ho passen molt bé). Podria ser que allà hi anessin a parar totes les coses que es perden. Si és així, a part de riure molt, deuen tenir una de coses curioses...
La veritat és que no m'havia adonat mai de la de parides que arribo a dir en un dia normal, quan tinc confiança amb la gent. Avui ho he passat fatal, de no poder dir parides. I això que ja estic acostumada a no dir-les normalment totes, perquè la gent no em miri malament.
Ara, no em facis riure, almenys avui, que m'agafa un atac de tos i llavors ho passo malament. I ni tan sols puc renegar pel coi de tos!
Publica un comentari a l'entrada