Ignorància

Avui és un d'aquells dies en els que sento que realment sóc una ignorant. Hi ha tantes coses que hauria de saber i que no sé! Em refereixo a coses que representa que hauria de saber, però que jo ni tan sols en tinc ni idea. I això per no parlar de les coses que no representa (per la societat, que per mi ja és una altra cosa) que hauria de saber i tampoc sé. I la de coses que ni tan sols sé que no sé!

I és que de cop algú et fa una pregunta i et quedes de tots colors. Vas pensant: "Coi, això jo ho hauria de saber". Però no ho saps.

O simplement algú dóna per sentat que tu domines un tema que tu ni tan sols saps ni de què va. Ja no en parlem ni de saber una mica del tema. Amb una mica de sort, pots arribar a haver sentit que existia, però no en tens ni una idea vaga.

Realment, penso que hauria de llegir més. O d'estudiar més. O de fer alguna cosa per aprendre una mica més de coses. Perquè sóc una ignorant. La major part de les vegades no sé ni una quarta part de les coses que hauria de saber. Bé, de fet, si en pogués saber una quarta part ja seria un gran què, en el meu cas!

El problema és que la gent que m'envolta es pensa que jo realment sé. I no sé pas per què. Els tinc a tots enganyats. Dubto que sigui per les grans parrafades que faig a la gent explicant coses. Perquè, la veritat, jo només parlo quan se'm pregunta o si estic en grups molt reduïts de gent. I si algú altre sap alguna cosa, prefereixo que ho expliqui aquest algú altre que no pas jo. Més de quatre ulls (dos, si no porten ulleres) escoltant-me mentre explico alguna cosa em posen nerviosa. Exceptuant, és clar, les classes que pugui haver donat a la meva vida, perquè està clar que quan dones una classe no t'escolta amb atenció ni aquell alumne que seu a primera fila, amb les ulleres molt graduades i que no parla amb ningú. Només t'escolten quan et cau l'esborrador a sobre el peu i dius alguna paraula que no hauries de dir. O quan parles de la reproducció d'alguns animals i dius una frase tan intel.ligent com: "Comencem amb un animal". Aleshores ja comences a veure com riuen i algú et fa el comentari que un animal sol, pobret, no podrà pas tenir descendència. Aquests són els únics moments en què escolten. Un, degut a la fressa que ha fet l'esborrador al caure a sobre el peu. I l'altre, al sentir la paraula "reproducció". Però, en fi, jo avui no anava a parlar d'això.

Estava parlant de la meva ignorància, i de que no sé per què la gent que m'envolta es pensa que jo realment sé coses. Tampoc sé per què la gent es pensa que sóc intel.ligent. No dóno jo prou senyals de que la meva intel.ligència no és massa gran? No dóno jo prou senyals que realment no sé ni la meitat de les coses que hauria de saber? Aleshores, per què la gent es pensa que jo sé les coses, si realment no les sé? Per què la gent es pensa que jo sóc intel.ligent, si realment tinc la intel.ligència d'una persona normal? Per què sóc tan ignorant i la gent s'entesta a creure que jo realment no ho sóc? Perquè quan em venen amb alguna pregunta del tipus "tu segur que ho saps" i jo no en tinc ni idea, encara em sento més ignorant per no saber el que representa que hauria de saber. O quan sento algun "ostres, no ho sabies?" amb cara d'escepticisme, em sento malament per no saber-ho, si és que realment és una cosa que està tan clar que jo hauria de saber.

D'altra banda, però, hi ha gent a qui tinc enganyada i tampoc sé per què. Gent que no em coneix. Gent que només tenen un nick d'internet. Gent que em pregunten alguna cosa i quan contesto em diuen coses de l'estil de "ets una noia? Ostres!" Sí, sóc una noia. I sóc una ignorant. El que passa és que no sé per què et penses que sé alguna cosa. Però, de totes formes, per què no puc ser una noia? Per què si sé (o et penses que sé) una cosa concreta, no puc ser una noia? Per què si trec un tema i algú no em veu la cara es pensa que no sóc una noia? Reflexionaré sobre el tema, perquè aquesta és una altra de les coses que ignoro.