El Ram

Acabo de tornar de córrer i em trobo una figura, tota vestida de negre, que va a missa. És una de les iaies del poble, que se'm mira de dalt a baix. Sí, senyora, porto un jersei vermell que aniria bé al meu pare i uns pantalons que no lliguen amb el jersei, però que també es podria posar el meu pare. Tinc la cara vermella i no m'he pentinat aquest matí. Vostè va vestida de dalt a baix amb el seu millor vestit, però jo... jo acabo de tornar de córrer!

Arribo a casa i em trobo els meus pares a punt d'anar a missa. Jo avui faré campana. No és que hi vagi normalment (per no dir que no hi vaig mai, per desesperació del meu pare), però pel Ram sempre m'enganxen. Avui no, que he arribat tota suada i així no puc anar a missa...

Embolico el regal pel fillol de la meva mare. Regal que vam anar a comprar ahir a la tarda i que vaig triar jo. Ma mare em rep amb un: "Ja tinc el tortell". I jo somric, perquè el seu fillol, ho vulgui o no, és de la meva família, i no li agrada el tortell.

El meu pare diu que es posarà corbata, però en tria una que no li queda gens bé. Jo li dic que apa, que on va amb aquesta corbata, i ell em contesta que farà el que ell vulgui. Apareix ma mare per la porta i... el meu pare s'acaba posant la corbata que jo li he dit.

Em miro els nens de davant de casa, com se'n van cap a missa ben macos. Sé, i tots sabem, que als cinc minuts el seu pare (que tampoc vol anar a missa) els traurà de l'esglèsia, i es posaran a jugar a la porta.

Em dutxaré i... senyores i senyors... aniré a buscar el tortell! La meva padrina no m'ha donat mai tortell (em pregunto per què ara a l'altre fillol li dóna tortell i mona, però ho deixaré estar). L'altra padrina, però, que no és la meva padrina, però és la dona del meu padrí, ja fa una setmana que em truca per saber a quina hora aniré a buscar el tortell. Fa anys que no em dóna tortell, perquè sap que no m'agrada, i fa anys que no em compra res de roba ni aquestes coses que fan els padrins. Però cada any, quan ve el dia del Ram, em dóna cèntims.

M'he fet un fart de dir-li que no, que no cal que em doni tortell, que una ja és grandeta per aquestes coses. Però ella diu que no, que em seguirà donant tortell. Que la única manera de lliurar-me del tortell és que em casi. I jo aquí ja em descol.loco, perquè... perquè li contesto que estaré jubilada i encara m'haurà de seguir donant tortell!

I em posaré les arrecades que em vaig comprar ahir, i que em van costar el que havia guanyat en les dues últimes classes particulars. Són de cianita, em va dir el venedor. I jo no sabia ni què era la cianita. Perquè pel Ram s'ha d'estrenar alguna cosa, no? I jo ja fa molt que no estreno roba, pel Ram...

I dinarem a casa dels avis, com sempre. Però tothom marxarà aviat (i és una sort!), perquè els cosins ja ens hem fet grans (almenys una part dels cosins) i aquest no es parla amb aquell altre, i l'altre està enfadat amb no sé qui més.

La tarda serà com una tarda de diumenge qualsevol, només al congelador hi haurà un tortell més, i els nens correran per davant de casa amb els seus millors vestits.