dimarts, 17 d’abril de 2007

Necessito...

Avui podria fer un post d'una categoria que tinc molt abandonada. Podria fer-lo sense cap problema. Jo riuria. Em riuria de mi. I si algú ho llegís, també riuria. Es riuria de mi, i amb mi.

Avui m'he fet un fart de riure, a costa meva. No podia parar de riure.

Però no el faré. Perquè m'he adonat que no el vull fer.

M'he adonat que necessito una cosa: un massatge a l'esquena. Que no me n'han fet mai cap, però l'esquena em fa mal, i necessito que algú em faci un massatge!

Però més que això, necessitava algú amb qui comentar la jugada. Bé, necessito. Algú amb qui em pugui riure de mi mateixa, i que rigui. Necessitava arribar, explicar, i riure fins a plorar.

A qui m'he trobat a casa no li he pogut explicar, perquè no hagués entès que jo hagués rigut. Que m'hagués rigut de mi mateixa.

I ara tinc una coseta a dintre. Aquella coseta de voler-ho explicar i riure. Riure molt. Ridiculitzar-me molt més del que ja ho he fet. I riure. Moltíssim.

Però em fa mal l'esquena. Estic cansada. I no puc riure amb ningú.