diumenge, 22 d’abril de 2007

Què faig, davant de l'ordenador?

A fora fa solet. El problema és que fa massa sol. Hi he estat una estoneta i demà tinc tots els números de despertar-me amb la cara vermella.

Avui he anat a peu pel poble. Com sempre que he d'anar a alguna banda del poble. No sé a quina distància havia d'anar avui. Un parell de quilòmetres? Potser menys, no ho sé.

Sempre que he d'anar a algun lloc del poble, hi vaig a peu. I això que el meu poble és molt gran, almenys en extensió. Però no sé anar-hi de cap més manera. Agafar el cotxe per anar a un lloc que està a un parell de quilòmetres em fa com mandra. Si, de fet, ja s'hi pot anar a peu...

I m'agrada anar-hi a peu. Avui he anat agafant dents de lleó i bufant. I agafant quiquiriquics i mirant què eren. Són dues coses que feia de petita, però que mai he deixat de fer. No puc passar per davant de dents de lleó i no agafar-ne cap i bufar. I no puc deixar els quiquiriquics al marge del camí i no mirar si són gall, gallina...

Però ara em pregunto: què faig davant de l'ordenador? Podria estar mirant una cosa que he deixat mig penjada abans d'anar a dinar, i que m'interessava molt. O podria estar bufant dents de lleó i obrint quiquiriquics.

Demà no tindré tanta pau, quan passegi per la Rambla. Em fa una mica de mandra. Després ja m'agradarà, però tanta gent... i sé que m'enfadaré, perquè només trobaré llibres d'escriptors mediàtics (que, de fet, no en conec a la meitat, però això és un altre tema) i altres llibres que no m'interessaran el més mínim.

Però veurem com va... Ara vaig a intentar acabar de treure l'entrellat a allò que estava estudiant fa una estona i que he hagut de deixar a mitges (i era molt interessant). I, quan no piqui tan el sol, a bufar unes quantes dents de lleó més.