diumenge, 29 d’abril de 2007

Paraules

L'altre dia, sortint del gimnàs, mentre la meva cara encara estava vermella, vaig sortir a fora al carrer i roinejava. Em queia l'aigua per sobre, estava fresqueta, i allò era com estar al cel. M'encanta el verb roinejar, i m'encanta que roinegi, tot i que no sempre en dic roinejar. La versió castellana que jo sempre he conegut també m'agrada molt. No és el verb, sinó la pluja en sí. Se'n diu orbayu. Que no s'escriu així (almenys jo no ho escriuria així), però es pronuncia així. Que ningú es perdi l'entrada de la uikipedia (sí, no m'he equivocat de lletra), que no té desperdici (i no me n'estic enfotent, eh, que jo sé parlar així!)

Però hi ha més paraules que m'agraden. Per exemple, el verb pul·lular. Sí, és molt maco, això de pul·lular :-) O el verb llucar. Sempre es pot llucar mentre pul·lules un dia que roineja. Jaja! Encara conservo la capacitat d'escriure frases curtes amb un parell o tres de paraules donades...

És clar que també hi podria afegir un brunyol pel mig (a què esperen a posar-lo al diccionari? I aleshores estaria llucant i menjant-me un brunyol, mentre pul·lulo un dia que roineja.

Tot i que... també puc llucar i endrapar un brunyol, mentre pul·lulo un dia que roineja.

I segurament, el millor que puc fer és finir el post, que ja començo a desvariejar.

1 comentari:

Lluna ha dit...

Jaja! Gràcies, XeXu. De fet, jo la major part de les vegades ni me'n recordo, de les paraules. Les d'aquest post van ser una excepció.