Ja no mossego

O això em sembla...

Gràcies Tirai per fer-me riure. Sí, emprenyar-se va bé per fer circular la sang :-) I gràcies Clara. No he acabat mossegant, però poc li ha faltat.

Encara no he solucionat un problema que hauré d'afrontar en menys de 12 hores. Segueixo essent una pesada. He trucat més cops aquesta setmana i he enviat més mails a determinades persones que en tota la meva vida. Però ai, tot i que jo vaig avisar ja fa temps, tothom està de vacances i el problema el tindré jo. Així que no em queda més remei que estar dels nervis i fer-me pesada. Malgrat sé que demà, quan arribi el matí, no hauré solucionat res.

I pel que fa a l'altra gent... aquesta tarda m'he recordat del típic professor capullo, que el primer que senties dir era que quan havia estudiat l'havien suspès més d'un cop i ara es volia venjar dels alumnes. Que no crec que sigui això, però vaja. Tot ha sigut quan he sentit un comentari del tipus "jo m'hi he trobat moltes vegades, en aquesta situació". Però llavors m'ha reconegut que els altres (fins i tot jo) sempre l'han ajudat. Ah, molt maco. I ara tu et cebes amb mi, i a sobre te n'enfots? Ja veuràs jo, que sóc molt rancuniosa (o no) com t'ajudaré el proper cop que ho necessitis... La pena és que sóc del gènere idiota (però idiota del tot) i t'acabaré ajudant igualment. O no. Perquè, ho vulguis o no, després d'això alguna cosa quedarà al meu cap. Ni que sigui una mica de record. Allò tan maco de perdonar, però no oblidar...

Però en fi, he estat fent endreça... que ja tocava. He après unes quantes coses. I he llegit una bona estona, que endinsant-te en d'altres móns és una bona manera d'oblidar-se del món que t'envolta. Móns on els dolents són dolents de veritat, i no aquests aprenents que corren pel món on visc jo.

I ara tinc un llibre nou. Però he perdut... Fa uns dies, estava jo llegint un llibre i el meu pare el llibre que li vaig regalar pel dia del pare. El meu, era el doble de llarg que el seu. I no sé com va anar, que li vaig dir que encara l'acabaria jo abans que ell... I no sé com és, el meu pare, que s'ha passat tota la setmana ensenyant-me el llibre i dient-me: "l'acabaré abans que tu, l'acabaré abans que tu".

Fa un moment m'ha vingut a refregar per la cara la seva victòria. Ai, aquestes ganes de guanyar... per què ha de guanyar sempre? I m'ha donat el llibre, dient-me "lo he acabado yo antes que tu", amb el triomf a la cara. I jo no em podia pas quedar callada: "hombre, claro, el mío era el doble de largo, y me queda solo una octava parte!"

I res, que ja m'ha deixat clar que a ell li ha agradat, però que "cada uno tiene sus gustos". Resum: te'l deixo perquè em vas demanar que te'l deixés. A mi m'ha agradat, però amb el gust que tens tu pels llibres, no t'agradarà. Ara, jo ja t'he avisat, després no em vinguis amb què jo et vaig dir que era un llibre molt bo!

Apa, me'n vaig a exercir el meu paper de pesada (altre cop) i a ignorar un parell de persones que no crec que s'atreveixin a dirigir-me la paraula, però per si de cas, em vaig repetint: ignora'ls, ignora'ls, ignora'ls... Més que res, perquè si no els ignoro, m'emprenyaré, i ja sé on acabarà tot plegat...