dimarts, 10 d’abril de 2007

Què se n'ha fet?

Fa temps, quan jo tenia una altra casa i un altre nom, i quan encara entrava a bitàcoles de tant en tant a fer ping (i de pas, clicava en algun que altre enllaç), vaig descobrir un blog molt interessant. Era d'un noi que escrivia amparant-se en l'anonimat, i explicava el que era la seva vida.

No era la seva única lectora. Una altra noia també li deixava comentaris.

Però pràcticament érem només ella i jo la que li deixàvem comentaris. O sense el pràcticament.

El noi va abandonar el bloc, i no en vaig saber res en molt de temps. El bloc encara continua a internet, i he vist avui que només conserva dos enllaços: el de la meva antiga casa, i el de l'altra noia.

L'altra noia també va abandonar el bloc.

I, finalment, jo també vaig abandonar la meva antiga casa.

Al noi el vaig tornar a trobar, temps després, en un bloc on donava la cara, amb el seu nom. Però aquell bloc va desaparèixer, ja no hi és, i ara ha començat de nou.

Avui m'ha donat per preguntar-me què se'n fa de la gent que desapareix. Emigren? O simplement desapareixen? Suposo que hi ha de tot.

I, els que desapareixen del tot, em pregunto si no ho troben a faltar. Jo ho trobaria a faltar. I molt. Malgrat...

Malgrat sé que la meva vida no és tan interessant i que em repeteixo.

Malgrat sé que no sé què faig aquí. Què feia, abans, amb el temps que ara em passo aquí? És un temps que podria passar fent un munt de coses diferents. Però si el passo aquí, serà perquè m'agrada. Vaja, dic jo.

I avui podria parlar de gossos abandonats. O de que tenia tanta son aquest matí que he posat l'alarma havent-hi algú a casa i quan s'ha aixecat... O de la son que no em deixa ni pensar. O del primer dia que vaig anar al gimnàs, i que avui m'ha vingut al cap. O de la idea que he tingut amb un compta-passos i... O...

Però no sé, em sembla que tots aquests posts ja els he fet.