Setmana Santa i Sant Jordi

Fa un any vaig conèixer una persona a qui li agradava molt sant Jordi. Sí, ja ho sé, hi ha molta gent a qui agrada sant Jordi, però no tothom està disposat a recórrer molts quilòmetres només per poder estar a la Rambla el dia de sant Jordi. I no em refereixo als autors de llibres, que poden fer més o menys quilòmetres, sinó a algú del carrer, que només va a passejar per la Rambla.

Mirat així no té cap mena de sentit, suposo. Però a mi em sembla maco. Jo dic que a mi m'agrada sant Jordi, però crec que jo no ho faria, això de fer tants de quilòmetres per passar el sant Jordi en alguna població catalana.

Però això era fa un any, quan m'explicava coses. En un any la situació pot canviar radicalment. Ha passat d'explicar-me coses, a ignorar-me, a tornar-me a explicar coses, a tornar-me a ignorar... sense que jo entengués res de res. Cada cop els intervals de temps en què m'ha ignorat han sigut més grans, i els intervals en els que explicava coses més petits.

Però les coses són així. O jo sóc així. I tornem a ser Setmana Santa. I avui m'ha vingut al cap. La Setmana Santa i el sant Jordi.

I m'he preguntat si aquest any també ho faria, de fer un munt de quilòmetres només per ser aquí per sant Jordi.

Tampoc té més importància que la pura curiositat. Cadascú farà la seva, tant si ve com si no ve. I, si ve, tampoc vindrà a la meva ciutat, així que tampoc m'importa massa.

Però he pensat que volia saber-ho. Així que he preguntat. Perquè em pica la curiositat. I perquè, de fet, ja sé quina serà la resposta.

La meva pregunta obtindrà la mateixa resposta de sempre: el silenci. Perquè tot intent de conversa, o de comunicació es queda en el mateix: en un monòleg. Un monòleg en el que només parlo jo, està clar. Tot i que no en sé la raó.