107

Avui tocava un post trist, que tenia relació amb el post d'ahir. Però ja n'hi ha prou de coses que no hauria d'escriure. I creieu-me, el d'avui era un post que definitivament no s'havia d'escriure, molt pitjor que el d'ahir, que no semblava gaire dolent, però ho era. I molt.

El que passa és que avui he fet un descobriment.

M'agrada jugar amb els números. Els que fa temps que em coneixeu, ja ho sabeu. M'agrada fer combinacions amb els números i veure què surt. Comptar coses i operar amb els números, a veure amb quines sorpreses em trobo.

Aquestes sorpreses poden ser bones o dolentes, depenent de com siguin els números que obtinc. Cada número té un significat especial, i alguns són més bons que d'altres. No cal dir-ho. Potser és que m'agrada massa tota la història pitagòrica, potser estic sonada, potser... Però, a qui li importa? A mi m'agrada fer aquestes coses!

El que em sorprèn és que no ho hagués provat mai.

He agafat la meva data de naixement i he sumat el dia, el número de mes, i les dues últimes xifres de l'any, i m'ha sortit 107. Un número primer. M'agrada factoritzar els números, això ja ho he explicat altres vegades. Quan he vist que era un número primer, m'he alegrat. M'ha fet molta gràcia que jo, precisament jo, sumant els números de la meva data de naixement, obtingués un número primer.

Però aquí no ha acabat tot. M'he preguntat què passaria si hi posava l'any amb totes les seves xifres. Sí, ja ho sé, això de sumar mesos, dies i anys és com sumar pomes i peres. Però, com dic als mestres que diuen als seus alumnes que no poden sumar pomes i peres, les pomes i les peres sí que es poden sumar: obtens peces de fruita! De fet, una mestra de l'escola, que em va tenir molta mania des de petita, perquè ella sempre s'equivocava (de fet, venia a classe sense haver-se mirat què havia de fer, i començava a mirar-se el llibre, i no sabia fer els exercicis) i de tant en tant jo aixecava el braç i li deia com s'havien de fer els exercicis que ella no sabia fer (que ja li val), em va començar a agafar mania el primer dia que ens va dir: "Si jo tinc pomes i peres, no les puc pas sumar, perquè, si ho fes, què obtindria?" I jo, innocent de mi, no vaig entendre que era una pregunta que no esperava resposta i li vaig contestar: "Fruites!" Encara recordo la seva cara d'odi, però me'n vaig de tema, i la mestra aquesta donaria per 50 posts.

Estava sumant el dia que vaig néixer, el número de mes, i l'any. I m'ha donat... 2007!!! I a quin any estem?

Això significa que estem a l'any 2007 i jo porto el 2007 a sobre. Segurament, quan era una nena ho vaig calcular, però deuria pensar que a l'any 2007 jo ja seria una vella...

I què vol dir, això? Doncs això vol dir que l'any 2007 ha de ser un gran any. Un any perfecte. Perquè el porto a dins meu! (Ho sé, estic per tancar, però m'és igual). Aquest és el meu any.

Llàstima que no ho hagi vist abans. Ja he perdut més de tres mesos i mig sense saber que era el meu any.

He dit 3 mesos i mig... 107 dies? Ai, per poc!!! El dia 107 va ser dissabte passat. I jo sense saber-ho...

A més, el 107 és el vint-i-vuitè número primer. I quants anys tinc jo?

Algun mèdium em pot posar en contacte amb Pitàgores? Necessito saber el significat de tot plegat...

Però el millor de tot és que em queden 8 mesos i mig del meu any!