A vegades, per no dir que sempre, hi ha una explicació senzilla a la majoria de coses que ens passen. El difícil és trobar una explicació que sigui prou senzilla, però que a la vegada sigui suficientment complicada per explicar-nos la situació. ............................................................................................................................

dilluns, 23 d’abril del 2007

Mentre torno de la Rambla...

Mentre torno de la Rambla, m'adono que hi ha alguna cosa que no funciona bé a dintre meu (o a fora, o on sigui...)

En una mà, hi porto un parell de bosses amb uns quants llibres que s'hauria comprat qualsevol adolescent, i que jo, en la meva adolescència, hagués desestimat per ser massa infantils.

A l'altra, hi porto el meu dinar: un panet que va sobrar d'una festa d'aniversari infantil, on les persones més grans que jo eren mames o papes i les més petites que jo eren, com a mínim, 22 anys més joves que jo. Em pregunto com ha arribat aquest entrepà a la meva mà. O, el que és pitjor, què feia jo en una festa d'aniversari en la que no pertanyia ni al grup de les mames ni al grup dels convidats?
Publicat per Llum a les 15:16
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)