dijous, 19 d’abril de 2007

Un iogurt d'stracciatella

Els dijous arribo a casa aviat. Potser no és massa aviat, però sí que és bastant més aviat que els altres dies.

A l'hora que els dijous arribo a casa, els dilluns atravesso la ciutat en cotxe. Encara no vaig cap a casa. Encara em passaré una horeta i mitja fent... encara no sé què, ni per què.

Els dimarts estic davant d'unes quantes cares, que no sé si em miren, si miren passar les mosques, si només xerren, si els interessa el més mínim el que estic dient...

Els dimecres busco aparcament en un lloc on no n'hi ha massa. Em queda una hora de classe particular, i un cop cada 3 o 4 setmanes, una reunió que durarà unes dues hores més.

Els divendres vigilo (no sé si ho hauria de dir d'alguna altra forma) un nombre indeterminat de nens, tots de menys de deu anys. El nombre indeterminat és bastant elevat. I, a l'hora que arribo els dijous a casa, encara em queden un parell d'hores amb algun nen.

Però els dijous... ah, els dijous! Els dijous arribo aviat a casa. A l'hivern és fosc, però avui era clar. Encara es veia el Sol. Així que he agafat un iogurt d'stracciatella, me n'he anat al jardí, i me l'he menjat allà. Com que el jardí dóna a l'oest, el Sol, que encara no s'havia post, em tocava de ple. Aquell solet tan bo de finals d'hivern o principis de primavera. A partir d'aquí, ja comença a escalfar massa.

I després m'he oblidat de rellotges i me n'he anat a fer un d'aquells folis pels que l'altre dia em van dir empollona. He agafat una carpeta groga i hi he arxivat un foli antic. I n'he començat un altre, amb un tema nou.

El tema l'he tret d'un llibre. Un llibre vell que he trobat per casa. Un llibre dels anys 80. M'ha fet gràcia veure-hi el preu, a la primera pàgina, en llapis: 1100 pessetes.

Quan ja n'he tingut prou, he deixat de preparar el paper. He somrigut, perquè el llibre m'ha ensenyat coses molt maques i friso per ensenyar-les a algú altre.

Sempre, els dijous, tinc la mateixa sensació: pau interior i ganes d'explicar a la resta del món com n'és de maco això que acabo d'estudiar. I ja ho faig. Els divendres, si puc. I els dissabtes, si em deixen.

Però els dijous a la tarda són especials.