Algun dia em picaran...

Quarts de dos del migdia. M'aturo en un semàfor, gairebé a la sortida de la ciutat. És un semàfor peatonal, que tothom se'l passa en vermell, però jo no. Per què no? Doncs perquè és un semàfor vermell, coi! Per què se m'ha de jutjar a mi perquè segueixo les normes i a qui no les segueix ningú (excepte els mossos) no els diuen res?

Un cotxe s'atura a darrere meu. Torno a mirar el semàfor. Està vermell. No miro el semàfor peatonal, perquè el meu encara està vermell. No m'agrada la cançó de la radio, i faig una cosa que faig molts cops al dia: baixo la vista del semàfor per mirar la radio del cotxe i canviar l'emissora. És una cosa que normalment faig (i si vaig conduint, ho faig sense mirar), així que no m'entretinc, sé exactament on és el botó.

No tinc temps ni de que el dit arribi a la radio (són unes mil.lèssimes de segon després de que jo mirés el semàfor i el veiés vermell), que sento una senyora pitada, d'aquelles que fan història, dirigida cap a mi.

Aixeco el cap de cop i veig el semàfor verd. Però llavors... llavors se'm gira el cervell. En comptes de fer el que faig sempre, que és arrencar ràpid i morir-me de la vergonya, penso que què carai, que el semàfor porta de color verd menys de dos segons, així que, amb tota la parsimònia del món, poso la primera i començo a tirar.

Pel retrovisor veig un noi que es desespera. Va amb una noia al cantó. Comença a aixecar els braços i a dir-me de tot.

Així que jo, aprofitant un revolt i que encara estem a la ciutat, no passo de 45 Km/h. Ja em costa, ja. Normalment passo a 60, perquè no em vull passar massa, i anar a 60 ja em costa. La carretera és bona, i després del revolt hi ha una bona recta, encara dins la ciutat, on hi ha una línia contínua i un 50. I jo, continuo a 45 Km/h, mentre veig al noi aixecar els braços i dir-me de tot.

A mitja recta veig el final de la prohibició d'anar a més de 50 Km/h i el final de la línia contínua. Com que el noi no deixa de dir res, just quan arribo allà, i quan el noi posa l'intermitent per avançar-me, accelero. El meu cotxe no és tan potent com el seu. Però el meu cotxe és petit, i per tant pot accelerar més ràpid. El deixo enrere per un moment, mentre em maleeix els óssos. Després, el seu audi pot amb el meu cotxe, que per cert ja va a la velocitat màxima permesa a la recta. M'avança i mira pel retrovisor.

I, mirant pel retrovisor, es troba una cara somrient. Vaja, una cara que li pren el pèl.

Es passa la resta de la recta anant a 60 Km/h, a veure si tinc nassos d'intentar avançar-lo. Em fa frenar, però jo continuo amb el meu somriure profident.

Em sento una mala puta (puc dir mala puta?) i penso que algun dia em picaran.

Però... si tenia tanta pressa com per pitar-me als dos segons de posar-se el semàfor verd i per no poder anar a 50 (bé, 45...) quan tocava... per què es fa tota la santa recta anant a 60?