dijous, 2 de juny del 2005

Hisenda...

Aquest matí, a les 6, ha sonat el despertador. Com cada dia, vaja. He sortit de l'habitació, camí del lavabo. Anava a entrar quan he sentit una veu:

- ¿Extraña, puedes subir un momento?

La veu era inconfusible. I si hagués sigut alguna altra persona m'hagués espantat (més del que ja m'he espantat pel to de la veu), perquè ma mare era a treballar, i a aquella hora dubto que hi haguessin convidats a casa.

Amb el cervell encara funcionant a mig gas (o a una quarta part, o a una vuitena part...) he decidit si entrar al lavabo o pujar a dalt. El to de la veu del meu pare indicava que havia fet alguna cosa que no havia de fer. Així que he anat on era el meu pare.

Quan he vist el meu pare davant de l'ordenador, m'he despertat de cop. I m'ha vingut al cap un moment d'ahir al vespre.

- Extraña, se han equivocado con mi declaración.
- Ah.
- Se han dejado unas cuantas cosas y nos tienen que devolver más dinero.
- Vale.
- Y no me cogen el teléfono, así que se tiene que hacer por internet.
Traducció: Entra tu a la pàgina i fes-ho tu. Jo no et diré la pàgina on has d'anar, ni et deixaré els papers d'hisenda. Jo et dictaré el que has de fer i quan ja has enviat un formulari, et diré que m'he equivocat i hauràs de tornar enrere (i llavors et foteré la bronca si no es pot, com si tu en tinguessis la culpa).
- Vale.
Resignació.

Al cap d'una estona.
- Mira, es aquí. Tienes que cambiar la cantidad del préstamo.
- Sólo en la tuya?
- No, en la mía y en la de mamá.
- Y tengo que poner todo el número? No lo tengo que dividir por 2?
- No.
- Seguro?
- Sí, claro.
- Vale, ya está hecho.

...

- ¿Quieres que la envíe?
- Sí.
- ¿Seguro?
- Sí.
- ¿Ya está todo bien?
- Sí.

I torno a ser jo al matí. He dormit poc més de 5 hores, m'acabo d'aixecar i ni tan sols he pogut anar al lavabo.

- Es que ayer nos equivocamos.
Nos? Què vol dir, aquest nos?
- En qué?
- El número aquél, que se tenía que dividir por dos.
Mmmmmmmm. Ja m'ho pensava...
- Cámbialo.
Ui... Jo ahir ja la vaig enviar. No crec que pugui canviar-ho...
- No sé si voy a poder.
- COMO QUE NO?????????????????????
Sort que no tenim veïns, que sinó a aquesta hora els despertaria a tots!!!
- Como que ya la enviamos ayer...
- Pero ayer lo pudiste cambiar, no? Pues cámbialo ahora.
Dubto que pugui, però bueno...

Entro. Ho miro. No es pot canviar.

- Cámbialo.
- No se puede. Ayer ya lo enviamos.
- ¿Y por qué lo enviaste?
Perquè em vas dir que ho fes, que ja estava tot bé?
- Es que siempre lo haces todo mal! Y ahora qué?

Doncs ara la nena ha fet una carta a hisenda perquè ho modifiquin.