dimecres, 22 de juny de 2005

No m'ho mereixo

Avui he arribat a casa.

Com que l'única forma d'arribar a casa és fer-ho en cotxe, quan he arribat, el primer que he vist ha sigut el meu propi cotxe. Aprofitant que jo no era a casa, i que per tant no necessitava el cotxe, els meus pares l'han portat al taller i ja no tinc la porta abollada :-)

He entrat a casa i he deixat les coses tirades. Me n'he anat directa a la nevera a buscar aigua (entre altres coses, feia moltíssimes hores que no menjava ni bevia res). Després de beure'm gairebé un litre i mig d'aigua jo soleta, he tornat a obrir la nevera i per poc em poso a plorar de l'emoció.

M'he recordat de quan era petita. Va ser un dels primers cops que vaig marxar de casa uns quants dies. No recordo on va ser ni qui era l'adult responsable, però crec que vaig estar menjant macarrons i pollastre cada dia, per dinar, i per sopar. Quan vaig arribar a casa, ma mare m'esperava amb un bon plat de macarrons, perquè sabia que a mi m'encantaven. Òbviament, jo tenia ganes de menjar qualsevol cosa, menys macarrons. A ma mare li va saber un greu!

Avui, quan he obert la nevera, em pensava que em menjaria tot el que hi havia a dintre. Ma mare havia comprat cireres (ha sigut el primer que he vist), llavors he vist la síndria. I les maduixes. I els iogurts de la Fageda. I el formatge Maasdam. I les galtes de porc que havia fet per dinar. No m'ho podia menjar tot a la vegada. Però hi havia una mica de tot. Per si m'havia empatxat de cireres. O de formatge.

Al cap de poc ha trucat a casa. M'ha preguntat que si havia vist les cireres :-)

No em mereixo que em cuidin tan bé.