Fotos

No m'agrada que em facin fotos.

Quan necessito alguna foto per alguna cosa, sempre ho passo malament, perquè jo mai surto a les fotos. Sempre estic a darrere la càmera. No m'agrada sortir-hi. M'agrada fer-ne, però sempre que jo no hi surti.

És que quan surto a les fotos sóc tan jo... No és que quedi malament, simplement és que quedo tal com sóc.

Aquests dies, la meva companya d'habitació i jo ens hem recorregut el poblet on estem. M'encanta fer fotos i en tinc unes quantes del paissatge. Quan torni potser us en deixo veure alguna. Ella s'ha deixat la càmera a casa (mira, despistada com jo, jo em deixo la jaqueta i ella, la càmera). A ella li encanta sortir a les fotos. Es passa el dia dient-me: "Fes-me una foto aquí" I jo, vinga a fer fotos. Això de les càmeres digitals va molt bé, pots fer totes les fotos que vulguis :-) Però just després de fer-li una foto a ella, suposo que li sap greu i em ve i em diu: "Vinga, que te'n faig una a tu". I sempre li he de dir que no. Per què fer una foto on hi surti jo? Per fer-la malbé? Val més fer una foto al paisatge, sense mi, que quedarà millor.

Quan torni a casa, tindré un munt de fotos fetes. La meitat, de paisatges. L'altra meitat, fotos on hi surt ella. I jo enlloc. Ho prefereixo. Però ja sento al meu pare: "Y no le podrías haber dicho que te hiciera una foto ella?"

Jo no necessito fotos. En tinc prou amb quedar-me amb el record del que veig des d'aquí: és un ciber amb vistes al mar. Potser per això és tan car?