dimecres, 22 de juny de 2005

Caseta

Ja sóc a caseta :-) Quan publiqui això al post, ja seré a caseta, a la meva habitació, ben asseguda. Ara encara no sóc a caseta, però com si hi fos. Finalment sóc al tren que va de Barcelona a Girona. He fet tants de cops aquest trajecte, que és com si estigués a casa. Així, comptant ràpid i tenint en compte que gairebé no he dormit, dec haver fet aquest trajecte entre 1000 i 1500 vegades. Potser són més de 1500. Menys de 1000 segur que no. Així que ja estic a caseta. A vegades penso que el dia que deixi d’anar en tren, la RENFE entrarà en bancarrota.

Al final no ha sigut tan greu. Crec que he dormit menys de 3 hores. Però és igual. Ja em recuperaré. Aquesta nit tornaré a dormir al meu llitet.

Segueixo portant la maleta. M’ha costat, però he pogut carregar amb ella. Ara només em falta ser capaç de baixar-la d’aquest tren i llavors algú ja la portarà per mi (quina sort que tinc!) El mateix amb la motxilla. També porto altres coses. Per començar, una bossa de supermercat plena de capses de galetes que encara no he ni obert. El que sí que m’he acabat ha sigut l’aigua. I no he tingut temps de comprar-ne quan he arribat a Barcelona. També porto una jaqueta. Bonica història, la de la jaqueta. La vaig trobar a faltar en el viatge d’anada. La vaig trobar a faltar els primers dies. I el dia que me la vaig comprar el temps va canviar radicalment i ja no la vaig necesitar més. Al viatge de tornada no feia fred. Més aviat feia bastanta calor. Així que vaig jo avui amb aquesta calor que fa i amb la jaqueta a la mà. Avui que no la necessito.

I ara escric això per no quedar-me adormida. No em vull despertar a Portbou. Això em faria alentir el viatge i arribar molt més tard. En aquests moments, la durada aproximada del viatge de porta a porta és de 24 hores i mitja. Paciencia. Ja només me’n queda una i mitja.

S’han acabat els missatges d’aquest tipus. Amb una mica de sort en un o dos dies torno a la normalitat. És clar que encara tinc tres posts fantasma al portàtil...