dijous, 16 de juny de 2005

Des de l'exili

Em pensava que marxaria i que sortiria de la rutina... però molt em temo que he canviat una rutina per una altra.

Em desperto al matí. Massa aviat. Tinc gana. Al matí sempre tinc gana. I maleixo l'hotel, perquè obren el menjador per anar a esmorzar massa tard. Sí, ja ho sé, això és una zona turística, però no podrien obrir el menjador més aviat de 2/4 de 9? Coi! Que jo tinc gana.

Aprofito per llegir una mica. Hauria de treballar, però amb la gana que tinc, no puc.

Baixo a esmorzar. Em pregunten que si vull cafè. No, llet amb cola-cao, com els nens petits. Se'm miren com si fos rareta. En fi, què hi farem.

Me'n vaig al ciber. El noi del ciber somriu quan em veu entrar. No m'estranya. A 3 euros l'hora que em cobra, ja em podria estendre una alfombra perquè jo hi passés. Almenys somriu, que ja és molt. Tots els dies menys el diumenge, que tenca.

A l'hotel a treballar. Ara sí. Però només una mica, no em fes mal...

I tot seguit, a dinar. Alimentar-nos bé ja ho fan. Massa i tot. Hauré de prendre mesures perquè ahir ja vaig tenir problemes a l'hora de cordar-me els pantalons. I encara em queden uns dies. He d'intentar que els pantalons em continuin cabent, perquè ahir ja em vaig haver de comprar una jaqueta. És que sóc molt intel.ligent, jo... Me'n vaig a un lloc on sé que hi farà més fred, i només m'emporto una jaqueta. Bé, només penso a emportar-me una jaqueta. A la maleta, tot de màniga curta o sense mànigues. La jaqueta la portaré a fora, per si tinc fred durant el viatge... i em deixo la jaqueta a casa! I com que Murphy existeix, ha estat plovent i fent mal temps tots aquests dies. Jo pensava que podria passar sense jaqueta. I just el dia que me la compro, comença a fer sol i bon temps. En fi, tornaré a casa amb una jaqueta de més i uns quants cèntims de menys.

Després de dinar, a treballar una mica més, fins que arriba l'hora de fer el que he vingut a fer.

I llavors, a fer el que he vingut a fer. Sense pena ni glòria. De fet, amb molta pena. Ho estic fent realment de pena. No estic centrada. Penso en altres coses i no em concentro. I, és clar, com que no em concentro, no puc fer les coses bé :-( Si almenys m'haguessin avisat amb una mica de temps, m'hauria pogut preparar psicològicament. Però no, sense preparació psicològica. Miro al meu voltant i penso què coi estic fent jo aquí. Per què estic jo aquí? Li haurien d'haver dit que vingués a algú altre, que ho hauria fet molt millor que jo. Perquè la veritat és que encara no sé què faig aquí.

Després d'això, a sopar (més menjar!!!)

Un cop he sopat, la meva dosi diària de comportament antisocial. Surts? No, no surto. Prefereixo ser antisocial quedant-me a l'habitació sense sortir que acabar en un lloc on la gent em mira raro perquè no ballo, perquè no bec res d'alcohol i perquè no xerro.

Llegeixo una mica més. Ja estic a punt d'acabar el llibre. Per sort, he sigut previsora i portava 3 llibres nous, sense començar. Per què la meva previsió arriba als llibres i no a les jaquetes?

Em poso a dormir pensant altre cop què coi hi faig jo aquí.

En fi, demà serà un altre dia. Com sempre, em despertaré massa aviat. Tindré gana, no podré baixar a esmorzar...