No m'ho pots fer, això.
No pots aparèixer del no-res per després esfumar-te.
No pots fer una entrada triumfal i una sortida per la porta del darrere.
No pots donar-me una il.lusió i treure-me-la de cop.
No pots contestar-me només quan m'enfado i et recordo que sóc aquí.
No pots donar-me una raó per fer alguna cosa i llavors desaparèixer, mentre em quedo sola fent-la.
No pots entendre el que dic (i mira que és difícil!) i llavors desaparèixer sense donar explicacions.
No pots fer-me esperar, saps que sóc molt impacient.
No, no pots.
diumenge, 26 de juny del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada