diumenge, 26 de juny de 2005

No pots

No m'ho pots fer, això.

No pots aparèixer del no-res per després esfumar-te.

No pots fer una entrada triumfal i una sortida per la porta del darrere.

No pots donar-me una il.lusió i treure-me-la de cop.

No pots contestar-me només quan m'enfado i et recordo que sóc aquí.

No pots donar-me una raó per fer alguna cosa i llavors desaparèixer, mentre em quedo sola fent-la.

No pots entendre el que dic (i mira que és difícil!) i llavors desaparèixer sense donar explicacions.

No pots fer-me esperar, saps que sóc molt impacient.

No, no pots.