Ja ho deia jo...

"No ho facis", em deia a mi mateixa. I l'experiència em va dir que tenia raó.

Volia ser anònima. Perquè pensava que així podria escriure el que em passés pel cap. Però després d'un temps, i gràcies a un post de l'imma (gràcies, imma!) em vaig adonar que aquí no ho podia escriure tot, i fa cosa d'unes setmanes, vaig tornar a escriure amb paper i bolígraf. Allò que volia escriure i que no em semblava adequat de posar al blog. Allò que era massa personal. O aquelles parts de la meva vida que no han sortit al blog i que no tinc intenció de fer-les sortir.

No volia crear-me cap compte de correu amb el nom d'estranya. Però el blogger em demanava una adreça de correu. I vaig pensar que seria millor crear-ne una de nova.

No volia posar la meva adreça de correu al blog. Però al final, no sé per què, ho vaig fer. Em vaig dir a mi mateixa que no ho havia de fer. Però llavors vaig pensar que no hi hauria cap mal a fer-ho. Ara penso que hauria d'haver-la deixat amagada, només els comentaris. Em fa il.lusió rebre mails, això és innegable. Però potser fan, que en segons quins casos, es crei una situació de massa confiança. I em sembla que no és el que vull. I, ja que hi sóc, no va pel mail que he rebut avui, ni per tu, pere (felicitats!) que em vas enviar un mail fa dies i que ja llegiré el cap de setmana, com et vaig prometre.

Em vaig prometre que mai parlaria al blog de ningú que hagués conegut a través del blog. Em vaig dir que no ho faria. Perquè no m'agrada anar amb indirectes. Em sembla una tonteria posar alguna cosa al blog quan sé que la persona de qui parlo ho llegirà, o com a mínim es passarà per aquí, i entendrà que és una cosa que va per ell/a. Si vull dir alguna cosa, em sembla bastant més normal dir-ho directament, no fer-ho a través del blog. Vaig trencar aquesta regla fa un temps. Per dir que perderia l'anonimat. I no ho he tornat a fer fins ara. Alguna cosa dins meu em diu que no ho faci, però ho faig de totes formes. La persona en qüestió ja és prou intel.ligent per saber de què parlo, si és que es passa per aquí. I és al que em referia quan parlava dels mails: un parell o tres de mails donen confiança i llavors es poden crear malsentesos. Sí, he tornat a llegir els últims posts. I sí, reconec que es poden malinterpretar (és que sóc una mica desgraciada, per si no s'havia notat :'( ). Però jo MAI he volgut fer indirectes a través del blog. He parlat del que he parlat, amb més o menys encert, però no he volgut mai manipular a ningú.

I ara no sé si donar-li a l'enviar o no. Em sembla que no és massa bona idea apretar el botonet de "Publish Post". Però no sé si em trobaré algun altre cop amb la mateixa situació. Per si de cas, ho deixo clar: a la gent que comenteu o que m'envieu algun mail, si us he de dir alguna cosa, us la diré directament. Mai amb indirectes a través del blog. No és el meu estil. No tinc intenció de fer-ho. I "mai" és una paraula que no sé si es pot utilitzar, perquè mai :-) se sap què pot passar, però em sembla que puc assegurar que mai :-) utilitzaré el blog d'aquesta forma.